04 de octubre de 2020
04.10.2020
Diari de Girona

JxCat culmina la seva fundació amb la confrontació amb l'Estat com a eix principal

El partit de Carles Puigdemont avala la doble militància fins que hi hagi enfrontament electoral amb el PDeCAT i aposta per la mediació internacional

04.10.2020 | 00:02
Carles Puigdemont i Lluís Puig intervenint en el congrés fundacional de JxCat.

JxCat culmina aquest cap de setmana la seva fundació com a partit. La formació de Carles Puigdemont va votar al llarg d'ahir les ponències organitzativa i política, on destaquen els seus eixos principals. Junts aposta per la confrontació contra l'Estat per forçar una negociació o assolir la independència unilateralment. Si l'independentisme supera el 50% de vots a les properes eleccions al Parlament, JxCat vol sol·licitar la intervenció de la Unió Europea per forçar un referèndum acordat, tal com va avançar l' Ara. El partit avalarà la doble militància fins que hi hagi confrontació electoral. És a dir, els associats del PDeCAT podran mantenir el doble carnet fins que el partit de David Bonvehí es presenti als comicis.

El congrés fundacional de Junts, que va començar el 25 de juliol, va acabar ahir amb la votació de les dues ponències. Puigdemont, la vicepresidenta Elsa Artadi i el president del Congrés, Lluís Puig, clouran l'assemblea telemàtica avui al matí. El partit compta, a hores d'ara, amb més de 4.000 afiliats.

Els equips de les dues ponències es van centrar en la transacció de les esmenes els darrers dies, fins al punt que no en va arribar cap de viva a la votació d'ahir. La ponència organitzativa havia rebut unes 750 propostes de les bases, i la política unes 800 més. Una de les esmenes rebutjades proposava l'aixecament de la suspensió de la DUI. Dels textos d'aquesta última ponència més ideològica en destaca la via internacional.

Junts «considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la UE per forçar un referèndum acordat», en cas que l'independentisme superi el 50% de vots a les properes eleccions -previstes pel 14 de febrer-, segons el document polític. Junts considera clau el paper que pugui tenir el Consell per la República a escala internacional.

Puigdemont ja va assenyalar el camí des de Prada del Conflent, aquest agost, quan va apostar per la «confrontació intel·ligent». Una estratègia que també va reiterar el president inhabilitat, Quim Torra, durant el seu discurs al ple monogràfic del Parlament d'aquesta setmana.

«Negociació real»

La ponència política del partit es basa precisament en la «confrontació» per forçar l'Estat a una «negociació real». El document destaca que l'estratègia ha de ser sempre «pacífica, no-violenta i democràtica». El text polític també admet que és «convenient» ampliar la base social sobiranista, però adverteix que cal prioritzar la «confrontació». Per JxCat, aquesta estratègia ha de forçar l'Estat a acceptar un referèndum o, si no, a culminar la independència per la via unilateral.

Junts també reivindica la vigència del mandat de l'1-O, i assevera que un nou referèndum només tindria sentit si fos acordat amb l'Estat i amb prou garanties que se'n respecti el resultat. JxCat, de fet, planteja que les properes eleccions siguin un plebiscit per ratificar el mandat de l'1-O de 2017.

Doble militància i primàries


De moment, un associat o associada del PDeCAT -o qualsevol altre partit- podrà mantenir el carnet i, alhora, ser militant de Junts. La formació de Puigdemont permetrà la doble militància fins que hi hagi una «confrontació electoral». Encara no està decidit si les primàries serviran per escollir només els caps de cartell de les quatre demarcacions, o el total de les llistes electorals.

Si Puigdemont optés a ser el candidat, caldria veure si se sotmetrà a primàries la votació per escollir el número dos, que seria el nom «efectiu» per optar a la presidència de la Generalitat. De moment el conseller de Territori, Damià Calvet, i la líder de Junts a Madrid, Laura Borràs, ja han confirmat la seva intenció de presentar-se a les primàries. L'exconsellera és l'aposta del president inhabilitat, Quim Torra, i manté bona sintonia amb Waterloo. També es mantenen diversos noms a la travessa, com els consellers Ramon Tremosa i Jordi Puigneró, o l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook