06 de octubre de 2020
06.10.2020
Diari de Girona

El TC tomba parts del Pla Estratègic d'Acció Exterior i relacions amb la UE

El constitucional diu que el redactat sobre la reactivació del Diplocat causa "confusió" en les relacions internacionals

06.10.2020 | 18:03
El conseller d'acció exterior, Bernat Solé

El Tribunal Constitucional ha tombat aquest dimarts parts del Pla Estratègic d'Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea 2019-2020 aprovat pel govern perquè considera que "vulnera competències estatals" i va més enllà de les competències establertes per l'Estatut. En la sentència, el tribunal anul·la els punts 9 i 10 del pla, que parlen de la "consolidació i enfortiment de vincles amb el cos diplomàtic i consular", el "manteniment de relacions estretes, regulars i fluïdes amb el conjunt del cos consular establert a Barcelona", i la "participació proactiva en fòrums multilaterals de màxim interès". A més, tomba el redactat sobre la posada en marxa del Diplocat, assegurant que genera "confusió" en les relacions internacionals.

Segons fonts del departament d'Acció Exterior a l'ACN, però, la sentencia "no posa en dubte" la continuïtat del Diplocat, sinó el concepte de 'diplomàcia pública' que dona nom a l'organisme. També expliquen que la decisió del TC no és incompatible amb les tres noves delegacions anunciades aquest dimarts ni a les ja en funcionament, així que tiraran endavant amb les noves seus a Austràlia, el Japó i el Senegal.

El Constitucional també detecta punts del pla que "infringeixen determinades competències sectorials atribuïdes en exclusiva a l'Estat" com per exemple les que fan referència al corredor mediterrani, els serveis regionals ferroviaris d'alta prestació per viatgers a Catalunya i Occitània (punt 49), o la referència a la xarxa transeuropea de transport (punt 52). En aquests dos casos, es considera que el pla del Govern envaeix les competències estatals en transport i obres públiques d'interès general.

El Constitucional també discuteix els punts 50 i 51, que fan referència a la "internacionalització i ordenació del sistema portuari català" i a la "internacionalització dels aeroports de Catalunya", ja que argumenta que ports i aeroports són d'interès general. El TC considera que els articles són "inconstitucionals, però no nuls en la mesura que siguin aplicables a ports i aeroports de titularitat d'altres administracions diferents a l'Estat". És a dir, els punts cauen per l'aeroport del Prat o el port de Barcelona però són vàlids pels de titularitat de la Generalitat.

La sentència també considera que el punt 64, que parla del desplegament d'infraestructures digitals, i el punt 86, que menciona "xarxes digitals de molta alta capacitat, de serveis i de nova indústria associats al desenvolupament de la xarxa 5G" envaeixen competències estatals en telecomunicacions i règim general de comunicacions.

Pel que fa al punt 18 del pla, que parla de la posada en marxa del Diplocat, la sentència diu que "indueix clarament a confusió en l'àmbit de les relacions internacionals sobre el veritable contingut i abast de les activitats del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya i la seva relació amb la política exterior catalana".

El Constitucional avala parts del Pla d'Acció Exterior, però destaca com s'han d'interpretar per evitar la inconstitucionalitat. Així, diu que la frase "posicionar Catalunya com a actor reconegut en el món" s'ha d'adequar a una sentència del 2016 que fixa que "en cap cas es pot entendre com una atribució de subjectivitat internacional a aquesta comunitat autònoma".

El Tribunal també adverteix que quan el Pla parla "d'avançar cap a la sobirania econòmica en un context global" només es pot entendre que es treballa per "avançar en la capacitat d'influir en decisions econòmiques que afecten les competències de Catalunya".

El Constitucional avala que el Govern parli de promocionar la participació en competicions internacionals (punt 75), però només si fa referència a "esports en els que no hi hagi federacions espanyoles". A més, avisa que fer-ho, "en cap cas impedeix o pertorba les competències de l'Estat de coordinació i representació internacional de l'esport espanyol".

El TC avala que el Govern pugui mantenir una "interlocució directa i continuada amb institucions, òrgans i agències de la Unió Europea" però sempre que s'entengui que "aquestes activitats només són admissibles en el marc de la necessària coordinació amb l'Estat, a efectes d'assegurar la unitat d'acció davant de les institucions de la UE i la resta d'estats membres".

El tribunal també considera vàlid que la Generalitat faci un Pla Europa o participi d'iniciatives de reforma de la UE o defensi la integració europea respectuosa amb la diversitat lingüística i cultural sempre que, al fer-ho, es pressuposi que es "traslladarà la posició del govern de Catalunya sobre aquestes qüestions a les institucions de l'Estat".

Reacció del departament

Fonts del departament diuen que la sentència "no impedeix" que el Govern pugui fer acció exterior, i afegeixen que seguiran fent-ne. En aquest sentit, diuen que el departament està regit per la llei d'acció exterior del 2014, que "està reconeguda", és "legal" i dona "plenes competències" a la Generalitat en la matèria.

Recorden que el pla estratègic "no té rang normatiu", porta un any suspès cautelarment i que els arguments pels quals alguns articles s'anul·len són una qüestió de "llenguatge". Així, a falta d'una anàlisi jurídica més a fons sobre el contingut de la sentència, no preveuen un gran impacte en el dia a dia del departament.

També es mostren sorpresos pel fet que el TC interpreti el pla tenint en compte que està "vinculat a la projecció internacional de la continuació del procés secessionista", en lloc d'analitzar només la literalitat del pla. A més, recorden que el context polític actual ha canviat respecte al primer recurs del govern espanyol el 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit