El Govern tancarà bars i restaurants durant 15 dies, fins que acabi aquest octubre. Ho anunciarà demà en una roda de premsa conjunta de Vicepresidència, Salut i Interior, segons confirmen fonts del Govern a EL PERIÓDICO. L’objectiu és «aplanar la corba» i «avançar-se als esdeveniments abans que sigui el Govern espanyol el que imposi mesures», indiquen aquestes fonts.

No hi ha temps per perdre. La pandèmia de coronavirus està en una fase de forta expansió a Catalunya. Les veus dels experts sanitaris són clares al respecte i ho expressen sense embuts: les pròximes dues setmanes són clau per evitar un segon confinament domiciliari. S’ha de reduir al màxim la interacció social.

Budó: «Si es necessita, demanarem l'estat d'alarma»

L’hostaleria, on té lloc la major part de les trobades socials i on no hi ha un registre de les persones que entren i surten, serà el sector més afectat per aquestes noves restriccions. Potser n’hi haurà més. Països com França o el Regne Unit estan també tancant bars i restaurants a les ciutats més colpejades pel virus. Catalunya fa ara un pas enrere i totes les opcions tornen ara a estar a sobre de la taula: fins i tot demanar l’estat d’alarma.

La Unió de Federacions Esportives Catalanes (Ufec) ja ha comunicat que aquest cap de setmana s’aturaran, durant 15 dies, les competicions federades, escolars o privades d’àmbit català per contenir els brots. Demà ho anunciarà el Procicat. I hospitals com Vall d’Hebron, a Barcelona, han anunciat que tornen a restringir a partir de demà l’entrada al centre a familiars i acompanyants de pacients a causa de l’«empitjorament de la situació epidemiològica».

La Comunitat de Madrid, que es va acabar tancant malament i tard, serveix avui com a exemple a molts altres territoris del que no s’ha de fer. L’evolució de la Covid-19 a Catalunya és avui preocupant, però dista d’aquella. No obstant, són necessàries noves mesures per evitar que, en els 15 dies següents, es produeixi una situació com la madrilenya. Les dades, objectivament, hi empenyen: a Catalunya, el risc de rebrot, que mesura el creixement potencial de la pandèmia, ha pujat aquest dimarts ni més ni menys que uns 30 punts i s’ha situat en els 338,49 (371,54 a Barcelona). Per sobre de 200, es considera que el creixement de la pandèmia és «molt alt».

El risc de rebrot arriba als 338 punts, cosa que indica que el creixement de la pandèmia és molt alt

Més índexs preocupants: la taxa de reproducció (o Rt) ha arribat a l’1,33. Per sobre d’1, es considera que l’epidèmia està en expansió perquè indica que un infectat del virus contagia més d’una persona. «Catalunya es troba a l’inici de la segona onada de Covid-19», ha dit la portaveu del Govern, Meritxell Budó. I tot i que ha explicat que l’Executiu no ho veu necessari, la també consellera de Presidència ha insistit que «el Govern no tindrà cap problema en sol·licitar l’estat d’alarma» al Govern de Pedro Sánchez.

A totes les mesures que s’anunciaran al llarg d’aquesta setmana, se sumen les ja existents, com la tornada al teletreball i a les classes universitàries ‘online’ durant 15 dies. Catalunya també va anunciar ahir restriccions en 15 municipis del Vallès Occidental, que semblen ser l’avançada del que ocorrerà a tot el territori molt pròximament: reducció de l’aforament de bars i restaurants, tancament a la una de la matinada i recomanacions de no sortir de casa, entre d’altres.

Reduir les trobades

«Catalunya és pitjor del que deuria. Estàvem malament i ara estem pitjor», assenyala Daniel López Codina, investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Catalunya ha registrat aquest dimarts 1.280 nous contagis de coronavirus i 14 morts. Des que va començar la pandèmia, han mort 13.513 persones i s’han infectat 187.574.

«Tenim uns 1.000 casos diaris i això fa molt difícil seguir tota l’epidèmia a través de l’estudi de contactes. S’ha de fer un esforç per reduir la mobilitat i el contacte social. Si no, la situació és molt poc sostenible», afegeix López Codina, que considera que els pròxims 15 dies seran clau a Catalunya. «Si amb les mesures de restricció no aconseguim aturar el creixement de la pandèmia, acabarem confinats domiciliariament. La voluntat de tots els governants de totes les administracions és no arribar a aquesta situació. Però fa falta un esforç per no arribar», assegura aquest expert.

La pressió hospitalària «encara no és preocupant», però creix proporcionalment amb l’epidèmia: «Fa falta frenar»

Per ell, la pressió hospitalària a Catalunya (on, a data d’avui, hi ha 984 pacients ingressats, dels quals 172 estan en ucis) «encara no és preocupant», si bé «creix proporcionalment a la incidència». «Per tant, fa falta frenar», insisteix. Segons López Codina, el territori català no es troba en la «dinàmica» de Madrid perquè la incidència del virus «està lluny» de ser com la madrilenya (a Catalunya, hi ha 183 casos per cada 100.000 habitants; a Madrid, uns 500) i perquè «hi ha voluntat d’actuar per no arribar» a aquell punt. Recorda que economia i salut «van de la mà» i que Espanya va cometre un «error» al reobrir tan ràpid el país després de l’estat d’alarma, una cosa que li ha sortit «car».

El perfil del contagiat en aquesta segona onada de coronavirus és d’una persona jove, una cosa amb sentit si es té en compte que aquest col·lectiu és el que més relacions socials té i que les persones de risc, com els majors de 65 anys, solen exposar-se menys a causa de l’experiència del viscut el març i l’abril passats. «Tot i així, tenim persones grans que pateixen. Però la gent susceptible de patir un Covid-19 greu s’està protegint. Per exemple, hi ha algun brot en residències, però ni de bon tros el que vam viure mesos enrere. És la gent jove, amb més activitat laboral i acadèmica, la que més probabilitats té d’infectar-se», conclou aquest investigador.