El Govern i les forces independentistes van utilitzar ahir la figura de l'expresident Lluís Companys per carregar contra l'Estat i enllaçar la seva «repressió» amb la del franquisme, mentre que PSC i comuns van defensar la futura Llei de memòria històrica com a eina per a reparacions històriques. A les tradicionals ofrenes a Montjuïc amb motiu del 80è aniversari de l'afusellament de Companys pel franquisme, l'expresident de la Generalitat Quim Torra va apel·lar a la ciutadania a no deixar de «lluitar per la llibertat de Catalunya i els drets humans».

Malgrat la seva recent inhabilitació per desobediència, Torra va tornar a la Generalitat i va formar part de la delegació que va fer l'ofrena floral a la tomba de Companys al Cementiri de Montjuïc, amb el vicepresident i president substitut, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Meritxell Budó.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va reivindicar que els ideals del president Companys «segueixen vius» malgrat la «repressió» que al seu parer l'Estat encara exerceix, si bé «amb formes i circumstàncies diferents». Les entitats sobiranistes ANC i Òmnium Cultural han demanat recollir el testimoni i el llegat de Companys per persistir «en la lluita» davant la «crisi democràtica» de l'Estat. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar una «tramitació ràpida» de la Llei de Memòria Democràtica, una norma que considera una «qüestió de justícia», perquè «no és normal que en democràcia passin tantes dècades sense haver anul·lat judicis a demòcrates represaliats». El primer secretari de PSC, Miquel Iceta, va mostrar un «punt d'alegria» en veure propera l'aprovació de la llei impulsada per Moncloa.