L'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar ha decidit estirar la manta en el cas 3%. De fet ja ho va intentar fer la setmana passada, però els problemes tècnics de la vídeoconferencia l'hi van impedir i va haver de conformar-se amb admetre davant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata que exdirigents del partit van ajudar entre el 2008 i el 2010 l'entitat a blanquejar l'efectiu adquirit en comissions il·legals a través de les seves donacions.

Ahir, declarant a Barcelona, Osàcar va insistir en les seves acusacions i va dir que «creia» que l'expresident de la Generalitat Artur Mas estava al corrent del blanqueig de fons, però que qui controlava el sistema era l'exgerent de CDC i exconseller Germà Gordó, a qui el magistrat ja proposa jutjar juntament amb Osàcar i el també extresorer del partit Andreu Viloca per diversos delictes delictes a la peça principal del cas 3% la investigació del qual va donar per conclosa el juliol passat.

Tant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata com el fiscal José Grinda es van desplaçar expressament a la capital catalana per procedir a l'interrogatori. Osàcar va declinar contestar a les preguntes de les defenses dels imputats.

La investigació va sorgir de la Fiscalia Anticorrupció al gener quan va instar la imputació de 12 persones, entre elles Felip Puig (exconseller de Política Territorial i d'Interior, entre altres càrrecs), Pere Macias (exconseller de Política Territorial i també de Medi Ambient), Jordi Jané (exdiputat al Congrés i després conseller d'Interior) i Irene Rigau (al capdavant dels departaments de Benestar Social i Ensenyament), per les donacions que havien fet al partit.

El cas ha fet un gir important davant l'acord arribat pel fiscal anticorrupció José Grinda i Osàcar. El pacte que l'extresorer de CDC va estar a punt de tancar en el cas del Palau de la Música, s'ha consolidat en el cas 3%. La primera mostra d'aquest pacte va ser la seva declaració sobre el mètode implantat per blanquejar diner negre.

Alts càrrecs del partit

L'extresorer de CDC va assegurar ahir davant el jutge que en finalitzar cada any es demanava a determinats alts càrrecs del partit, entre ells quatre exconsellers, que fessin una donació. La llista la feia arribar el departament de comptabilitat. L'habitual eren 3.000 euros, tot i que alguns n'entregaven menys. Posteriorment, segons la seva versió, s'oferia a aquests militants recuperar aquesta quantitat i als que acceptaven se'ls donava en metàl·lic. Segons Osàcar, era una manera de blanquejar el diner negre que movia Convergència, segons fonts jurídiques. Va subratllar que desconeixia d'on procedia aquest diner negre, tot i que els investigadors sospiten que el seu origen seria el cobrament de comissions a canvi d'obra pública o l'adjudicació de serveis per part d'òrgans controlats per CDC.

Osàcar va detallar els alts càrrecs que van acceptar el retorn dels fons, entre els quals es troben l'exconseller Jordi Jané, l'exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo i d'altres. En canvi, va declarar que els també exconsellers Irene Rigau, Felip Puig i Pere Macias van declinar la possibilitat de recuperar els fons que havien entregat a CDC. Tots ells figuren com a imputats. L'exconsellera Irene Rigau va subratllar ahir mateix que Osàcar l'ha exclòs «explícitament» dels fets investigats i ha anunciat que sol·licitarà el sobreseïment lliure de la causa que afecta l'exconsellera.

Segons l'extresorer, el que manejava i potser va idear aquest sistema era el llavors gerent del partit i exconseller de Justícia, Germà Gordó, fins al punt que és a ell a qui retornava el sobrant dels diners que alguns dels alts càrrecs no volien recuperar.

Gordó va desmentir a través d'un tuit la versió d'Osàcar. «Cel serè. Com sempre he dit, mai he fet res il·legal».

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va aprofitar l'interrogatori d'Osàcar per preguntar-li per dues investigacions més vinculades amb el presumpte cobrament de comissions per part de CDC. L'extresorer va admetre que una empresa de grues havia pagat una quantitat al partit a canvi de l'adjudicació de serveis i que un empresari que organitzava actes del partit va percebre la seva remuneració a través de factures falses d'una productora que en el seu dia va treballar per a TV3.