David Madí (Barcelona, 1971) va anunciar que deixava la política el 2010, però mai ha deixat de maquinar entre bambolines. Dirigent de CDC i mà dreta d'Artur Mas durant molts anys, en aquesta última dècada es va acostar a Carles Puigdemont, però formalment feia carrera en l'empresa privada ocupant càrrecs a Endesa, Applus+, Telefónica i Deloitte i creant la seva pròpia consultoria. Les especulacions sobre la seva tornada a la primera línia política mai s'han dissipat, malgrat no participar en la vida orgànica de cap partit.

Madí va abandonar la primera línia política quan Mas va assumir la Presidència de la Generalitat. Però a la convulsa tardor del 2017 es va confirmar que movia fils a l'ombra com a membre de l'estat major del procés que assessorava el Govern en reunions privades, els integrants de les quals anaven variant.

El sumari judicial per la investigació d'una presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona mostra que va participar en la creació de JxSí en les eleccions catalanes del 2015, i que va treballar perquè Oriol Junqueras, dirigent d'ERC, acceptés l'oferiment.

Càrrecs polítics des dels 25 anys

Bressolat en una família adinerada i amb un avi amb un gran pes a Catalunya, Joan Baptista Cendrós, inventor del massatge facial Floïd i fundador d'Òmnium Cultural, va créixer políticament en la Federació Nacional d'Estudiants Independentistes (FNEC) quan estudiava Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Es va vincular després a la Crida a la Solidaritat, on va coincidir amb Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts. El 1993 va començar a militar a CDC i un any després es va incorporar a la Conselleria de Governació amb Xavier Pomés. Va ser cap del gabinet d'Estudis del Departament d'Interior i va començar a col·laborar amb Mas el 1996.

Els sondejos falsos

Amb tan sols 25 anys era el seu cap de gabinet a Economia. Entre el 1999 i el 2003 va ocupar diversos càrrecs: director de l'oficina del portaveu i secretari de comunicació i estratègia del Govern de Jordi Pujol, càrrec del qual va dimitir pel cas dels sondejos falsos: diverses enquestes van ser manipulades -i alguna, inventada- en favor de Mas, tot i que el seu cercle més estret continua negant-ho.

Però, malgrat això, va tornar a aixecar cap i el 2004 va entrar en la direcció de CiU i mesos després va anar nomenat portaveu de CDC. Va idear campanyes electorals, amb un marcat perfil liberal, algunes molt contundents, com la del 2006.

Mas va llançar el DVD Confidencial.cat, que atribuïa el primer tripartit a pactes foscos i il·legítims, i va dinamitar els ponts amb la resta dels partits, per la qual cosa Mas no va poder governar malgrat guanyar les eleccions. El 2010, va recular i va apostar per una campanya sense tanta agressivitat.