Enmig de la segona onada de contagis de coronavirus, s'obre una escletxa d'esperança pel que podria ser una possible cura per la malaltia. L'oncòleg i vicepresident executiu de recerca i desenvolupament en oncologia de la companyia farmacèutica AstraZeneca, el doctor Josep Baselga, va assegurar ahir en declaracions a El món a RAC1 que «és molt probable» que a partir d'ara i fins a final d'any s'aconsegueixin tres vacunes contra la covid-19. Concretament hi ha quatre vaccins en l'última fase de producció que, al parer de Baselga, podrien funcionar, ja que han demostrat que generen anticossos i immunitat cel·lular contra el coronavirus.

En concret, l'oncòleg català detalla que a hores d'ara hi ha 175 vacunes a escala global en fase de producció, 35 de les quals ja estan en assaigs clínics amb pacients malalts i deu es troben en l'última fase. Segons Baselga, AstraZeneca i dues o tres empreses més podrien tenir resultats a finals d'aquest mes o, com a molt tard, al desembre. Un cop es demostri que són segures, caldrà fer-ne la distribució -que durarà uns mesos més- i finalment, segons detalla el doctor, es podria començar a aplicar la vacuna cap a finals del primer trimestre del 2021. Comptaran amb 3 bilions de dosis repartides arreu del món pel preu de dos euros la vacuna. El doctor alerta que fins aleshores ens espera un hivern «horrorós»: «Venen uns mesos duríssims, però al començament de l'any la situació començarà a canviar i podrem tirar endavant», assegura. El doctor opina que «no tornarem mai a la normalitat que teníem» però que amb l'arribada de la vacuna es podria tenir «una vida relativament normal» l'estiu vinent.

Tanmateix, la vacuna no és l'única solució. Tal com relata el doctor, els anticossos monoclonals podrien ser una ajuda «importantíssima» per fer front al coronavirus i detalla que de moment n'hi ha 16 en desenvolupament: «Aquests anticossos són més complicats de fer que la vacuna però calculo que a final del primer trimestre de l'any que ve els tindrem», afirma.

Conviure amb el virus

Una versió de l'arribada de la vacuna que comparteix també el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que va instar ahir que el Govern central calcula l'arribada de la cura contra el coronavirus «a principis de l'any que ve» o «a finals d'aquest, si les coses van molt bé», Espanya disposarà d'una primera tanda de vacunes contra la covid-19, però caldrà seguir «convivint» amb el virus fins al maig.

El ministre augura que les pròximes quatre setmanes de novembre seran «molt complicades», i dibuixa un horitzó d'uns sis mesos més, fins al maig, de «convivència» amb el virus, fins que la vacuna s'hagi subministrat a un gruix de la població. En aquest sentit, apunta que una vegada que es comencin a administrar les vacunes als ciutadans, encara es trigarà entre tres i quatre mesos a aconseguir un conjunt de població immunitzada prou gran que permeti «entrar en una fase diferent». Segons Illa, en el segon trimestre de l'any que ve «la situació haurà canviat substancialment», encara que reconeix la dificultat per fer pronòstics i la «inestabilitat» social que genera el virus i la seva capacitat de contagi.