a crisi de la covid-19 ha agreujat la «fractura social» ja oberta a Catalunya després de la recessió econòmica iniciada el 2008, fins al punt de trobar-se ara en una situació d'«UCI social», un «mur que cal enderrocar» amb la complicitat de les administracions.
Aquestes són algunes de les conclusions del debat que ahir van mantenir al fòrum Barcelona Tribuna -en aquesta ocasió virtual- el director de Càritas, Salvador Busquets; el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist; i el subdirector general de la Fundació La Caixa, Marc Simon, entre d'altres representants del tercer sector. Busquets va alertar que l'emergència sanitària de la covid-19 comporta una emergència social que ha deixat en «una sensació d'intempèrie» bona part de la població catalana.
S'ha «consolidat un model que divideix la societat entre qui té accés a prestacions, encara que sigui amb limitacions, i qui no en té», va afegir el director de Càritas. «No podem normalitzar la fractura social actual», va aprofundir Busquets, que va alertar que s'ha detectat una disminució del 36% dels ingressos entre els que demanen ajuda a Càritas (fins al 73% entre els que viuen de l'economia informal) i que fins al 42% de les llars ajudades no poden fer front a les despeses bàsiques de l'habitatge, segons les seves dades.
Morit va estimar que els canvis socials provocats per la crisi de la covid-19 tindran un impacte similar als que es van viure durant la postguerra. Per tant, consideren que Catalunya es troba actualment en una situació d'«UCI social», amb «mig milió de persones depenent de l'ajuda humanitària» i moltes d'elles amb una perillosa «sensació d'esgotament», prosseguia el coordinador de Creu Roja. «Mai la nostra generació aquí a Catalunya s'ha trobat davant un desafiament humanitari tan important», va afirmar tot seguit.
Simon, al seu torn, va observar l'escena des d'un punt de vista més optimista i va subratllar el nivell de solidaritat que ha mostrat la societat catalana, al temps que va exaltar la coordinació mostrada per les entitats socials durant aquesta crisi: «Si actuem de forma organitzada actuem millor», va defensar. També va subratllar que en aquest període, malgrat les dificultats, «totes les entitats han seguit estant a peu del canó».
D'altra banda, el director del Banc d'Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, va lamentar que «el dret fonamental a l'alimentació no està recollit enlloc a escala pràctica», cosa de la qual s'ha ressentit part de la ciutadania durant la pandèmia. Tanmateix, es va mostrar preocupat per com aconseguir recaptar aliments suficients durant la campanya anual d'aquest 2020, atès que ha de ser virtual i calcula que hi solen participar el 25% de catalans en circumstàncies ordinàries. Seguint amb l'ordre establert, el director gerent d'Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, va indicar que durant aquests mesos la seva entitat ha rebut «centenars de trucades» de gent gran que han patit com se'ls limitava l'activitat social i han quedat en una situació de «soledat no desitjada». El responsable de la comunitat de Sant Egidio a Barcelona, Jaume Castro, va fer servir la metàfora d'un «mur» entre els més vulnerables i la resta de la societat que durant la pandèmia «s'ha fet més gran», de manera que ara «cal enderrocar-lo».
Ajudes al tecer sector
Per últim, la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, va remarcar que «el tercer sector s'ha mantingut sempre a peu del canó i no ha abaixat mai la persiana» tot i que va alertar que «les entitats socials estan al límit» de les seves forces. Per aquesta raó, Alsina va demanar una llei del tercer sector que «ens faci sentir més forts» i freni aquest «agreujament de la pobresa que arrosseguem des de 2008».
