Una de les gravacions que la Guàrdia Civil, en el marc de l'«operació Volhov», va portar a terme al telèfon de David Madí va captar una conversa que va tenir lloc el 5 de setembre entre aquest i el llavors encara secretari general d'Interior, Brauli Duart. El contingut mostra que Madí actua com si ell fos el poder a l'ombra d'aquesta conselleria, de la qual pengen aparells tan estratègics per a Catalunya com els Mossos d'Esquadra.

La trucada es produeix dos dies després que Miquel Sàmper prengui possessió com a conseller d'Interior en substitució de Miquel Buch, fulminat per Quim Torra. Madí li explica a Duart que ja li ha deixat clar a Sàmper que no ha de fer res fins que es reuneixin tots tres i que no faci cas a Torra; el president encara no havia sigut inhabilitat per la justícia espanyola. Ho serà tres setmanes més tard.

«Ahir li vaig dir (a Sàmper) que aquest senyor (Torra) té en contra Carles (Puigdemont), Artur (Mas), Jordi (Sànchez), a mi i la seva puta mare, ¿d'acord? I el dia que s'acabi això hi ha una avioneta que sortirà disparada cap a Guantánamo [...] Durant aquests 6 mesos s'ha de conviure amb aquest (Torra), que ja ha cremat el seu cartutx, que podia fer amb la putada de les eleccions. Aquesta és la composició general. A partir d'aquí ens hem d'entendre, i tu has d'entendre algunes coses d'un món del qual no tens ni punyetera idea. No facis res fins que parlem».

Amb aquesta contundència afirma Madí haver mostrat a Sàmper a qui ha d'obeir mentre estigui al capdavant a la Conselleria d'Interior. Es podria tractar d'una fanfarronada si no fos perquè el seu interlocutor és Duart, l'encara número dos de Sàmper. Duart, per la seva banda, assenteix. En aquesta conversa, Duart dona a entendre també que ja té presa la decisió de marxar d'Interior per voluntat pròpia perquè prefereix retirar-se per «no cremar-se». Madí està d'acord que convé esperar.

Duart surt de la primera línia

Duart insisteix a Madí que amb la seva sortida «no s'ha de llençar cap tovallola. Ens convé un 'wait and see' (esperar i veure) de sis mesos (fins a les eleccions al Parlament de Catalunya)». Afegeix que ell no se n'anirà del tot i que podrà continuar «assessorant» Sàmper en tot el que li demani. Que el que fa és sortir «de la primera línia mediàtica».

Madí li demana que li transmeti a Sàmper que si perd aquesta «xarxa històrica» -se sobreentén que així defineixen la xarxa de la qual formen part el mateix Madí i Duart, que van coincidir en aquest Departament a finals dels noranta i començaments dels 2000-, aquest conseller durarà menys «que un caramel en una escola de tontos». «Que no prengui cap decisió fins que puguem parlar a fons». «El que demano és que ens quedem tots quiets, i la setmana que ve, sopem a casa meva», ordena.

Duart accepta però demana una trobada prèvia, entre ell i Madí. «Hauríem de veure'ns tu i jo. Per al que tu i jo estem treballant des de fa molt temps», diuen en al·lusió a un projecte que no revelen. Abans de penjar, Madí insisteix de nou que Sàmper ha de tenir clar que no pot prendre cap decisió. Duart li confirma que el mateix Sàmper li ha dit que ho farà així fins que es vegin. Hi ha rialles. «El tinc amenaçat», es vanta Madí.