El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, afirma que les restriccions pel coronavirus es començaran a aixecar quan les dades de l'evolució de la pandèmia ho indiquin, però avisa que la desescalada es farà «de forma molt progressiva». En la seva compareixença davant el ple del Parlament sobre la gestió de la segona ona de la covid-19, va defensar que la flexibilització de les mesures serà progressiva perquè l'experiència de la primera ona mostra que «les desescalades ràpides no donen un resultat òptim, poden donar un miratge a curt termini però no donen fortalesa a mitjà i llarg termini», un fet que veu necessari fins que hi hagi vacuna.

Aragonès va apuntar que la flexibilització de les restriccions podrà començar quan es compleixin tres objectius: baixar la ràtio de transmissió inferior a 1 -aquest dimecres és de 0,96 però ha estat per damunt d'1 la resta de la setmana-; tenir menys de 1.000 casos positius diaris, perquè són els que són «gestionables» pel sistema sanitari; i que hi hagi un màxim de 300 llits d'UCIs ocupades per malalts de coronavirus. «Si aconseguim aquests indicadors, entrarem en un escenari d'estabilitat que ens permetrà afrontar la recuperació de la nostra vida social i econòmica i de la vida social i col·lectiva que hem sacrificat», afirma.

De la mateixa manera, va reivindicar que les mesures aplicades pel Govern estan funcionant i que s'està iniciant un incipient canvi de tendència que insisteix que cal consolidar: «Ara necessitem persistència, paciència i continuar amb el compromís per alleujar la pressió sobre el sistema sanitari». No obstant això, alerta que «les dades són preocupants» perquè la ràtio de contagis «és sobre un nombre de casos que és extremadament elevat». Tanmateix, des del Govern asseguren que s'aplicaran les restriccions de mobilitat i de trobades socials «les vegades que faci falta per protegir la vida dels ciutadans» si no milloren les dades sanitàries.

Evitar especulacions

També va referir-se a les diferents opinions expressades per distints membres del Govern sobre les mesures i les projeccions relatives al coronavirus. Dimarts passat, per exemple, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va assegurar que el teletreball era «obligatori», mentre que la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ho va rebaixar a un «deure» de les empreses per la situació sanitària i el titular d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, va dir que és «recomanable». Davant d'això, Aragonès va demanar ahir «evitar la polifonia i l'amplificació d'especulacions que només ajuden a crear més incerteses».

Un hivern «llarg» i «dur»

D'altra banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, demana als governs no descartar la necessitat de fer un «curtcircuit» curt i intens «més d'una vegada» durant l'hivern. Malgrat la millora de les dades, el president va recordar que l'hivern «serà llarg» i va afegir que una proposta d'un confinament total de 15 dies ara no està en «l'horitzó immediat». Padrós va reconèixer que la situació als hospitals catalans no és la del març però va assegurar que s'està «vorejant» el no poder atendre patologies no covid i programades. Per tant, va afegir que només si baixa la pressió als hospitals es podrien «estalviar» mesures com el confinament total durant un període curt de temps i no fer-ho abocaria a un de més llarg.

Padrós va valorar «molt positivament» que es permeti la contractació de jubilats i estudiants de darrers cursos, tot i que va afegir que aquestes persones no tenen perquè estar en primera línia sinó fent altres tasques que permetin alliberar els professionals de primera línia.