10 de novembre de 2020
10.11.2020
Diari de Girona

Una incòmoda defensa

L'executiu català es va negar durant un any a costejar els honoraris de l'advocada del major dels Mossos Josep Lluís Trapero

09.11.2020 | 23:49
Una incòmoda defensa

La Conselleria d'Interior va amenaçar amb no pagar el cost que va suposar la defensa del major Josep Lluís Trapero i de la intendent Teresa Laplana en el judici per sedició que tots dos van tenir a l'Audiència Nacional.

El departament va acabar abonant els honoraris pactats amb l'advocada Olga Tubau, però va mantenir la demora durant un any i la rectificació es va produir quan el judici contra els dos policies ja havia començat.

L'amenaça, que va semblar alguna cosa més que un simple conat durant molt temps, va indignar el cos policial, que es va prendre allò com un abandonament injustificable de dos dels seus funcionaris per la Generalitat en un judici en el qual estava en joc el futur de Trapero i Laplana, però també l'estabilitat i reputació dels Mossos.

Confirmen aquesta versió tant fonts policials com la mateixa Tubau, que, contactada per aquest diari, ha refusat fer cap declaració. Però altres fonts asseguren que es va tractar d'un mer problema contractual, sense cap motivació política.

La contractació de Tubau

Va ser la mateixa conselleria la que va convèncer Trapero de la necessitat de contractar Tubau. El judici de l'Audiència Nacional suposava un repte jurídic tan extens que resultava inassumible sense una dedicació exclusiva, un compromís que sobrepassava la capacitat del responsable d'Afers Penals del departament, Josep Lluís Florensa. Va ser aquest qui va suggerir que l'elegida per a la tasca de defensar Trapero i Laplana fos Tubau i que aquesta actués en col·laboració amb Mari Pau Martí, la responsable d'assessorament jurídic dels Mossos. El tàndem de les dues dones es va demostrar una fórmula encertada i clau per aconseguir l'absolució a l'Audiència. No obstant això, no va agradar gens a Trapero al principi. El major sempre havia defensat que els serveis jurídics de la conselleria són els que s'han de fer càrrec de les defenses dels agents denunciats per fer la seva feina. Que ara ell i Laplana recorreguessin a una assistència jurídica externa el posava en una situació incòmoda. Però Florensa li va fer veure que no hi havia alternativa i que Tubau era la indicada. Trapero ho va acceptar.

Tubau va assumir una defensa que ha implicat invertir-hi el gruix dels seus esforços durant tres anys. I que, a més de renunciar a altres clients, ha comportat avançar de la seva butxaca una suma important de diners en despeses, sobretot per desplaçaments entre Barcelona i Madrid.

Desmarcar-se de l'1-O

Les declaracions de la cúpula del cos policial en l'anterior judici del Tribunal Suprem contra els líders del procés, especialment la del mateix Trapero, van coincidir amb la demora a pagar els serveis de Tubau.

En aquell judici, els Mossos es van desmarcar de l'1-O, van negar qualsevol connivència amb el Govern de Carles Puigdemont, van considerar una «barbaritat» el pla que van seguir, van revelar que van intentar impedir-ho en una reunió celebrada dies abans de la celebració de la consulta, es van posar a les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després de la DUI del 27 d'octubre i, finalment, Trapero va assegurar al jutge Manuel Marchena que havien dissenyat un dispositiu per arrestar el president de la Generalitat si era necessari.

La Fiscalia va interpretar aquelles declaracions com una cortina de fum de la defensa de Trapero, que Tubau ja preparava per al posterior judici i va mantenir la petició de sedició per a la vista que se celebraria a l'Audiència un any més tard. El Govern, en canvi, se les va prendre completament seriosament. Segons les fonts consultades, el llavors secretari general d'Interior, Brauli Duart, era l'encarregat de tramitar el pagament, i que més va demorar que es fes efectiu.

No obstant això, altres fonts de la cúpula d'Interior de l'època atribueixen aquesta tardança a un problema contractual, ja que la llei estableix un màxim de 15.000 euros per a qualsevol contracte públic sense concurs, i la defensa de Trapero i Laplana costava més.

Avançament als acusats

La solució que es va acordar va ser donar un avançament als dos acusats que haurien d'haver tornat si haguessin sigut condemnats, una fórmula que tampoc va semblar justa en el cos. Aquestes limitacions legals van ser el motiu del retard, segons les esmentades fonts, que neguen qualsevol intencionalitat política.

La negativa va acabar arribant al cos policial, sobretot a l'entorn més pròxim a Trapero i Laplana. Va ser una notícia que va generar perplexitat, al principi, i indignació, després. També va ser l'enèsima raó de distanciament entre Mossos i Govern.

Miquel Buch, el llavors conseller d'Interior, que acabaria fulminat per Quim Torra –que mai li va perdonar que els Mossos actuessin contra els manifestants independentistes més violents–, va ser qui va acabar mediant per desencallar una situació cada vegada més tensa.

Buch es va quadrar i va reiterar l'ordre de pagar a Tubau. Això va passar quan el judici contra Trapero i Laplana ja havia començat a l'Audiència Nacional. Quan Tubau ja havia decidit que arribaria fins al final cobrés o no els diners que li devien.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit