Carles Puigdemont no serà el candidat de JxCat a president en les properes eleccions catalanes. El termini per prendre una decisió expirava a la mitjanit d'ahir, i poc abans de les nou de la nit l'expresident de la Generalitat va explicar els seus plans. El candidat de la formació sortirà d'unes primàries amb tres participants: Laura Borràs -la portaveu al Congrés, que és la favorita-, el conseller Damià Calvet i el militant de base Joan-Ramon Colomines-Companys.

En un vídeo distribuït a les xarxes socials, Puigdemont va explicar que no serà candidat a president, encara que vol «liderar» l'equip de JxCat, i per això ocuparà un lloc a la llista. «Tots sabeu que la repressió m'impedeix ser candidat a la investidura, i no ho seré. Seré a la candidatura, i treballaré a fons per garantir que en la pròxima legislatura puguem avançar cap a la independència», va afirmar. No va aclarir quina posició tindrà en la candidatura.

Durant la seva compareixença, Puigdemont va deixar clar quin serà el missatge de la seva formació durant la propera campanya. «Catalunya necessita reprendre el fil del referèndum de l'1-O. Expressem la nostra voluntat de viure en una Catalunya independent. Només podrem acabar la feina si l'independentisme pot fer un Govern fort, i això depèn en gran mesura del resultat de JxCat», va assegurar .

Pressions sense èxit

La decisió de Puigdemont està relacionada amb les seves circumstàncies personals. Encara que un sector de JxCat el va pressionar fins a l'últim moment, l'expresident porta des del 2017 instal·lat a Waterloo (Bèlgica), i des de l'any passat és eurodiputat. En el cas que el partit guanyés les eleccions, l'expresident només podria haver estat cap del Govern si hagués deixat el seu escó al Parlament Europeu i tornat a Espanya, quelcom molt poc probable perquè l'espera una ordre de detenció. De fet, l'Eurocambra preveu reactivar dilluns el procediment del suplicatori per treure-li l'escó.

L'escenari electoral de JxCat es va anar aclarint al llarg del dia, quan es va confirmar que Borràs i Calvet seran candidats, i també que no ho seran altres dos noms del partit que havien aparegut en els últims dies, els consellers Jordi Puigneró i Ramon Tremosa.

La situació judicial de Borràs

Malgrat ser la favorita, el principal problema de Borràs és la seva situació judicial. Està pendent de la investigació per la presumpta adjudicació irregular a un amic de 18 contractes per valor de 259.863 euros quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, uns fets que, segons el Tribunal Suprem, podrien constituir presumptes delictes de prevaricació i malversació, entre d'altres.

«Avui faig el pas i em presento a les primàries com a candidata a la Generalitat i per això us demano que m'acompanyeu. Que m'avaleu, que us sumeu a un projecte basat en la força de la gent que no hem renunciat a aconseguir la independència del nostre país», va anunciar Borràs en un tuit, segons va explicar Efe.

Portaveu de JxCat al Congrés dels Diputats, on ha hagut de fer front a les tensions internes amb el PDeCAT, Borràs va ser un dels flamants fitxatges de Puigdemont per a les eleccions del 21-D de 2017 -va ocupar el cinquè lloc per Barcelona- i va ser consellera d'Educació en el govern de Quim Torra entre març de 2018 i maig de 2019, quan es va presentar a les eleccions generals.

Per la seva banda, Calvet, conseller de Territori, també va confirmar ahir la seva candidatura, i va afirmar que abans de fer el pas va comunicar a diversos presos de l'1-O -com Josep Rull i Jordi Turull- que ho faria. Calvet és un dels pesos pesants de JxCat a la Generalitat, com a conseller de Territori i Sostenibilitat i un dels noms que més han aparegut per succeir Puigdemont. Estret col·laborador de Josep Rull durant anys, va ser el seu successor en el càrrec després de l'empresonament d'aquest pel procés.

Amb el pas fet per Borràs, Calvet i Colominas-Companys, Junts per Catalunya comença a aclarir el seu camí cap a les eleccions, tot i que les primàries s'allargaran encara durant diverses setmanes, en què hi haurà fins a tres votacions telemàtiques separades en el temps: primer, la del presidenciable (28 i 29 de novembre); després, la de les primeres posicions de la llista, a mitjans de desembre; i, finalment, la resta de la candidatura.