Entre els Mossos d'Esquadra que van arrestar i van prendre declaració als acusats Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir es va colar el testimoni d'una víctima directa dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d'agost de 2017. Carmen Judith Romero Viejo va explicar al tribunal que presideix Alfonso Guevara com no ha pogut tornar a «trepitjar la Rambla» des d'aquest dia en que va veure com una furgoneta accelerava per envestir els vianants que com ella creuaven un semàfor.

La seva declaració estava prevista per videoconferència, però en personar-se a l'Audiència Nacional i estar visiblement emocionada, Guevara va accedir a que declarés abans que altres testimonis previstos i sense que la seva imatge pogués ser captada, de la mateixa manera que compareixen els que tenen la condicion d' protegits.

Ella, plorant, però alhora amb l'enteresa necessària va poder explicar de primera mà a tribunal com aquest dia va canviar la seva vida, perquè des de llavors, des que va presenciar «tanta maldat en un moment», no és la mateixa persona. A preguntes del seu advocat, va reclamar una indemnització perquè, tot i que ha acudit a psicòlegs i psiquiatres, segueix en tractament; per exemple, va detallar, fins a febrer de 2018 no va ser capaç de sortir al carrer per la por que sentia.

Tot, perquè el 17 d'agost de 2017, va sortir de l'hotel en el qual treballava alhora que sentia que un vehicle feia una accelerada brusca. Va veure venir una furgoneta a gran velocitat i va tractar d'apartar-se i d'apartar l'amiga amb la que anava i que va ser colpejada al front per un dels retrovisors. Romero va poder veure des del terra les ziga-zaga que feia Younes Abouyaaqoub per atropellar més gent, mentre elles eren trepitjades per les persones que fugien. Quan va poder incorporar-se, va portar a la seva amiga, que tenia el front molt inflat i un líquid com aigua, que ella en aquest moment no entenia, a on atenien els ferits.

«Entre germans»

La sala va recobrar la respiració quan els mossos van tornar a l'estrada. Va ser quan va fer acte de presència, gairebé per primera vegada en el judici, l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, mort en l'explosió d'Alcanar i a qui Driss Oukabir va identificar com el cervell de la cèl·lula en les seves declaracions davant els agents que el van interrogar després seu arrest, que, segons l'acusat, es va produir quan es dirigia voluntàriament a comissaria.

Els mossos, en canvi, van assenyalar que van anar a buscar-lo perquè el van identificar al sortir a la televisió. Al demanar-li que aixequés les mans i la samarreta, «ens va donar la impressió que es podia donar la volta. No va arribar a córrer, a fugir, però va donar tres passos cap enrere», va assenyalar un d'ells.

També va aparèixer Es Satty com el possible nexe entre el tercer acusat, Ben Said Ben Iazza, i Abouyaaqoub, ja que després de sortir l'imam de presó per tràfic de drogues va estar residint a Castelló i sabia la necessitat de temporers que hi havia.

L'agent va situar l'inici de l'amistat entre Ben Iazza i Abouyaaqoub al març de 2017, encara que va admetre que no havia trucades o missatges entre ells. Va explicar que quan aquest volia que li prestés la furgoneta amb la qual la cèl·lula va comprar part del material amb el que van confeccionar els explosius d'Alcanar anava a la carnisseria dels seus oncles, a Vinaròs. El mosso va admetre que Abouyaaqoub va intentar abans que li deixés un vehicle una altra persona, que va declarar que el terrorista volia que el tracte fos «entre germans», sense que quedés constància, ni acudir a empreses estrangeres, com després van fer per cometre els atemptats.