L'exdiputat, exconseller i exgerent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Germà Gordó, va carregar ahir davant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata contra el que va ser tresorer del partit Daniel Oscàcar, qui li va atribuir el disseny del sistema de blanqueig conegut com a «barrufeig» amb el qual, segons els investigadors, el partit polític hauria reintroduït en el circuit legal diners presumptament aconseguits mitjançant comissions il·legals per adjudicació de serveis i obres públiques.

L'ex-alt càrrec de la Generalitat va atribuir directament a Osàcar, com a responsable de finances, el control dels ingressos que arribaven al partit, alhora que va vincular la imputació que va abocar contra ell en la seva declaració a la situació penitenciària de l'extresorer, que compleix condemna pel «cas del Palau» en règim de semillibertat, i per interès a salvar el seu patrimoni.

L'exdirigent convergent va detallar en la seva última intervenció i després de l'interrogatori del fiscal anticorrupció adscrit al «cas 3%», José Grinda (els advocats defensors dels altres acusats, i el seu, Cristóbal Martell, van fer preguntes), que tenia coneixement per persones que no va voler revelar que Oscàcar havia contactat amb persones «importants» de CDC perquè intercedissin per resoldre els seus problemes i que si no ho feien recorreria a altres instàncies. Gordó, que va voler exposar els seus principals arguments quan el fiscal va acabar les seves preguntes, va negar rotundament que donés cap ordre per demanar a alts càrrecs del partit donacions i, encara menys, que posteriorment li fossin tornades. És a dir, va rebutjar la seva participació en el blanqueig.

L'exdiputat va afirmar que la seva funció com a gerent era controlar les despeses de CDC i participar en l'elaboració dels pressupostos, perquè, segons va dir, ell no tenia cap competència en els ingressos que arribaven a la formació política. Aquesta matèria, va recalcar, era de Daniel Osàcar. La seva tasca era la gestió interna i els recursos humans, va resumir. En el que va coincidir amb l'extresorer és que Convergència és un partit «molt estructurat i altament jerarquitzat» i que ell només retia comptes, quan era necessari, però no diàriament, amb el que era llavors secretari general del partit, Artur Mas, com feia Osàcar.

En paral·lel

Gordó va aclarir que tant l'extresorer com ell, com a gerent, estaven en paral·lel dins de l'estructura de la formació, de manera que mai no li va donar ordres. També va negar controlar les despeses electorals de la federació de Convergència i Unió (CiU) i va limitar la seva participació a ajudar el comitè de campanya.

En aquest sentit, va portar a col·lació la carta firmada per Artur Mas i aportada pel seu advocat a la causa, en què aquest últim assumia les responsabilitats del nomenament d'Osàcar i la del mateix Gordó. El fiscal, davant aquesta afirmació, va preguntar a l'imputat si havia demanat o exigit a l'expresident aquesta missiva, i l'exdiputat va contestar que el document havia sigut elaborat a instàncies del mateix Mas.

Aflorar diner negre

L'exdirigent convergent va declarar com a imputat després que l'extresorer del partit Daniel Osàcar l'acusés d'haver ideat i dissenyat aquest mètode, que consisteix en el desemborsament per alts càrrecs de la formació d'una quantitat de diners (normalment 3.000 euros) com una aparent donació que, posteriorment, els era tornada en efectiu. D'aquesta manera, s'«afloraven els diners procedents del delicte», segons la interlocutòria amb què el va imputar el magistrat.

El jutge considera incriminatori que les donacions tinguessin una «sorprenent homogeneïtat» (3.000 euros), que es produïssin en dates pròximes i que no es corresponguessin amb quotes d'afiliats, ni aportacions al partit realitzades pels seus càrrecs electes amb càrrec als seus salaris públics.