El pare del nen de tres anys mort en l'atemptat de Barcelona del 17 d'agost de 2017 ha testificat en el judici que «tots els sentiments que un té per seguir en la vida i per lluitar es van quedar trencats a terra a la Rambla». L'Audiència Nacional va reprendre el judici de dos presumptes integrants de la cèl·lula gihadista, Mohammad Houli i Driss Oukabir, i un suposat col·laborador, Said Ben Iazza, acusats de participar en la preparació dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp), que va deixar 16 morts i 140 ferits.
En la sessió d'ahir va declarar Francisco Javier ME, que va relatar com el seu fill Xavi, de 3 anys, i un oncle van morir atropellats per la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub -abatut quatre dies més tard pels Mossos d'Esquadra a Subirats-, mentre que altres familiars, entre ells la seva exdona i mare del Xavi i una altra filla seva van resultar ferits.
El testimoni va estimar que han tingut «poca ajuda» psicològica i que ell i la seva exdona han rebut del Govern en concepte d'indemnització 125.000 euros cadascun per la mort del seu fill. «Hi ha prou diners al món per treure el meu fill del nínxol i donar-li la vida?», va preguntar, i va assegurar que durant aquest temps ha parlat amb persones que l'han fet «dubtar de moltes coses de la investigació». En aquest moment, el president de la sala, Félix Alfonso Guevara, li va indicar que havia de cenyir-se als fets.
«Silenci sepulcral»
El testimoni va relatar que en el moment de l'atemptat ell estava treballant com a electricista en uns edificis, a uns deu minuts de la Rambla.
«Em va trucar la mare del meu fill dient-me amb veu entretallada que havien atropellat el Xavi, que hi havia hagut alguna cosa, em va dir que estava en un centre d'assistència primària a la Rambla i es va tallar el telèfon de seguida», va indicar. Va afegir que llavors va agafar un taxi per anar a aquest centre però va haver de baixar abans d'arribar perquè la zona estava col·lapsada.«Vaig anar-hi corrent i durant aquest trajecte anava veient gent a terra i vaig començar a adonar-me que havia passat una cosa molt greu, i hi havia un silenci que no oblidaré en la meva vida, aquest silenci no l'he sentit mai a cap església ni enlloc», va comentar. Va afegir que quan va arribar al centre mèdic va veure la seva exdona i la seva filla amb sang als genolls «i un munt de persones assegudes amb ferides, braços partits, i un altre silenci sepulcral». Ja a l'hospital de Sant Joan de Déu els metges van certificar la seva mort.
