Nova tireta sobre l'esquerdada porcellana del gerro que simbolitza el Govern, després de fer-se miques, una altra vegada, dimecres per la filtració d'un document de treball sobre la desescalada. Al migdia d'ahir, just abans de comparèixer davant els mitjans per informar del pla de flexibilització de les restriccions pandèmiques, els dos bàndols sempiternament enfrontats, ERC i JxCat, van pactar els últims serrells de la proposta i, sobretot, van tornar a posar el gerro a l'angle de la taula amb el desig que cap altra corrent d'aire el faci caure, abans de les eleccions del 14 de febrer, contra el terra. Més un desig que una certesa.
La proposta finalment presentada atorga una mica més d'oxigen als sectors afectats, singularment el de la restauració, que el ja famós document filtrat dimecres. Una cessió republicana que és una conseqüència del «diàleg amb tots els sectors», assenyala ERC, al qual Pere Aragonès es va entregar dimecres a la tarda. I també, una recerca infructuosa de certa pau amb Ramon Tremosa, el conseller d'Empresa.
Vers solt
I és que els republicans reconeixen que no han aconseguit cap garantia dels postconvergents, i singularment de Tremosa, d'actuar amb major «lleialtat» (en termes expressats per Esquerra) per donar-li «estabilitat» a les 12 setmanes que queden fins a les eleccions. Aquesta demanda de tranquil·litat va ser l'objectiu del «cop de puny a la taula d'Aragonès», reconeixen els republicans.
De fet, mentre encara es buscava aquesta pau temporal, ahir al matí, en una trobada amb comerciants, un dels sectors perjudicats per les restriccions, el titular d'Empresa, cada vegada més còmode en el seu paper de nèmesi d'Aragonès, va afirmar que «les autoritats sanitàries veuen amb recel qualsevol intent» d'obertura de l'activitat. «Ja veieu quins debats hem tingut al Govern», va afirmar.
El fet que sigui un Govern dual, en què cada partit posa i treu els seus peons, i, sobretot, que Aragonès sigui un president substitut sense atribucions per deposar cap conseller, converteixen Tremosa en una figura poc menys que invulnerable.
Els republicans, amb tot, fan una distinció dins dels consellers de JxCat. D'una banda hi ha el titular d'Empresa, «amb agenda pròpia», i després, la resta, amb més visió de conjunt i que també detecten que els trencaments de gerro també els fan efecte.
La decisió d'Aragonès
Segons van assenyalar fonts puigdemontistes, el líder extramurs republicà va entendre ràpidament que aixecar-se de la taula «no havia estat la seva millor decisió», i per això Aragonès va procedir a intentar tancar la ferida participant en diverses reunions i amb contactes successius entre les parts.
I, potser per això, també va ser el que va portar la veu cantant en l'autocrítica, en la roda de premsa per informar del pla de flexibilització de les mesures contra la pandèmia. Així, el vicepresident en funcions de president va assegurar «lamentar» les noves tensions internes viscudes en el si de la Generalitat i va fer autocrítica: «No hem sabut construir aquesta estratègia de forma pública amb el respecte que es mereix la ciutadania».
Malgrat que dimecres ERC va acusar directament JxCat d'estar darrere de la filtració d'un esborrany del pla de desescalada que preparava el Govern, Aragonès va assenyalar ahir no tenir «coneixement» de qui va filtrar el document, però va advertir que, en cas de saber-ho, «exigiria totes les responsabilitats».
Un debat «lògic»
Potser com a explicació de la plantada de dimecres, Aragonès va remarcar que el Govern «treballa conjuntament» per fer possible una «conciliació difícil d'interessos, tots ells legítims», com són l'«interès general de salvar vides i l'interès d'aquells sectors que veuen afectada seva activitat» per les restriccions per prevenir contagis. Per això, segons el vicepresident de la Generalitat, «és lògic que hi hagi debat», però aquesta «contraposició d'idees ha de quedar-se en el Govern i no traslladar-se als mitjans» de comunicació, com va passar amb les esmentades «filtracions».
«Mantinc la plena confiança en tots els membres de la Generalitat», va afirmar Aragonès, per acabar sentenciant que la «lliçó està apresa». Com a mínim fins a la propera corrent d'aire que faci sotsobrar el gerro.
