En tota la fase prèvia a la inhabilitació de Quim Torra, quan la pugna entre JxCat i ERC se centrava en l'avançament o no de les eleccions promeses pel president el 29 de gener i avortades per la pandèmia, molts eren els postconvergents que en les seves converses deixaven anar un «si es poden celebrar...» quan se'ls exposava l'opció d'uns comicis al gener o febrer del 2021. La insinuació va sortir de l'armari el 27 d'octubre, de la mà de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, qui ja va expressar els seus dubtes en afirmar que «veurem com evoluciona la pandèmia i si és possible» que els comicis se celebrin el 14 de febrer. I si això no fos possible, va afegir, «caldrà governar tots junts».

Ahir, 24 hores després d'obrir la mà en les restriccions i mentre els bars es preparen per a obrir les portes dilluns, la pròpia Budó va percudir en el mateix flanc. En una entrevista a Ràdio 4, la portaveu va assegurar que el Govern treballa en un dispositiu perquè tots els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot: «Hem de buscar l'equilibri per trobar els protocols que garanteixin el vot a tothom i preservar la salut». Però va afegir: «Si no ho aconseguim, no sé si es podran celebrar les eleccions el 14 de febrer».

Fonts de la Generalitat van voler matisar la portaveu immediatament i van assenyalar que els informes amb què treballa el Govern «garanteixen completament la celebració dels comicis i el seu normal funcionament. Potser la consellera de Presidència no ha tingut temps de llegir-los», van assenyalar aquestes fonts.

La veritat és que la batalla per la data electoral ve de lluny, i no només entre postconvergents i republicans. Va ser motiu també de baralla entre Torra i Puigdemont. I és que el resident a Waterloo va exigir al seu «vicari» (així es va definir l'últim president en relació amb el seu antecessor) que s'allargués en el possible la legislatura per donar temps a modelar el nou partit que havia concebut, ja sense el PDeCAT. La clau és i era el temps.

Amb tota aquesta seqüència de fets al cap, fonts d'ERC van assenyalar que els puigdemontistes «estan buscant excuses per motius partidistes. És conegut que Junts necessita temps per acabar de formar-se i anar a unes eleccions», va apuntar una veu que va afegir que «Budó ha anat per lliure i no es pot acceptar que vulgui canviar les decisions de la Generalitat per motivacions merament d'interès de partit»

L'ajornament de les eleccions no es preveu a la Conselleria d'Exteriors, l'encarregada de dissenyar el dispositiu electoral. «Tenim un protocol que compleix amb totes les garanties per votar amb seguretat», apunten, i recorden que el principal objectiu és que els ciutadans puguin votar per correu per evitar que un possible contagi els impedeixi exercir el seu dret a vot. «És contraproduent anunciar una desescalada i després dir que potser no se celebraran les eleccions», reblen des del Govern.

La logística plantejada per Exteriors, amb un pressupost total de 32 milions d'euros, la transferència de fons del qual ja ha estat aprovada al Consell Executiu, prioritza que els catalans votin en pavellons o altres espais similars, que portin el vot des de casa en cas de voler exercir-lo presencialment, i que se separin en almenys dues cues a l'aire lliure: una per als col·lectius de risc i una altra per a la resta d'electors.

També promourà el vot per correu exprés, amb un carter com a custòdia del sufragi, i una campanya electoral amb poca presencialitat. La voluntat de la Generalitat és formar com més aviat millor la taula de partits perquè les decisions siguin consensuades amb totes les formacions polítiques que concorren a les eleccions.

Sàmper es mostra ambigu

Més ambigu es va mostrar el conseller d'Interior, Miquel Sàmper (JxCat), que a TV-3 va afirmar que, amb les dades actuals, ell creia «que seria possible, però per al 14 de febrer falten dos mesos i mig d'hivern, i el virus és pitjor quan fa molt fred», va matisar. Va detallar que estan ultimant els protocols, amb els quals quedarà «molt clar» l'escenari sobre en quines situacions es podrien i no es podrien celebrar les eleccions.