21 de novembre de 2020
21.11.2020
Diari de Girona

Les víctimes del 17-A veuen difícil que el judici resolgui dubtes i tanqui ferides

L'impulsor de la UAVAT lamenta que en el judici hi ha una representació "baixa" de la xifra real de víctimes dels atemptats

21.11.2020 | 15:26
Les víctimes del 17-A veuen difícil que el judici resolgui dubtes i tanqui ferides

Les víctimes del 17-A creuen que en el judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp) quedaran dubtes per resoldre, el que dificultarà que puguin tancar ferides, segons avisa l'impulsor de la Unitat d'Atenció i Valoració de Víctimes del Terrorisme (UAVAT), Robert Manrique.

En una entrevista amb Efe, Manrique assegura que les víctimes no només busquen justícia en el judici que se celebra a l'Audiència Nacional pels atemptats d'agost de 2017, sinó també que es resolguin els seus dubtes per poder tancar ferides, al temps que demana que el tracte als damnificats per part de les administracions no se centri "en els diners, sinó en els drets".

Per a les víctimes, el judici és un moment difícil perquè suposa tornar a enfrontar-se a l'episodi més dur de les seves vides, de manera que Manrique agraeix que la majoria dels mitjans no hagin publicat el vídeo emès a l'Audiència Nacional -i que fins ara no havia estat divulgadt- amb el recorregut de la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub envestint les persones que trobava al seu pas a les Rambles de Barcelona.

Manrique, una de les víctimes de l'atemptat d'ETA a Hipercor a Barcelona el 1987, ha dedicat la seva vida des de llavors al suport als damnificats: tretze anys com a delegat de l'Associació de Víctimes de l'Terrorisme (AVT) a Catalunya, després al capdavant de l'associació catalana ACVOT i des del 17 d'agost de 2017 impulsant la Unitat d'Atenció i Valoració de Víctimes de l'Terrorisme (UAVAT).

La UAVAT, on Manrique exerceix com a assessor en un equip de professionals i voluntaris, ha assistit 217 víctimes del 17-A, de les quals 73 s'han personat en el judici de l'Audiència Nacional.

Amb l'experiència acumulada al llarg dels anys, Manrique sosté que, davant d'un judici com el del 17-A, les víctimes, per poder tancar ferides, pretenen obtenir respostes sobre interrogants que planegen en la causa, entre les quals cita per què no es va crear una comissió d'investigació al Congrés o el vincle entre el CNI i l'imam de Ripoll (Ripolès) Abdelbaki Es Satty, el cervell de la cèl·lula que va cometre els atemptats.

"La justícia es fa amb un judici, però al final el que volen les víctimes és que se'ls resolguin els seus dubtes i, sobretot, que no torni a passar", sosté Manrique.

"Finalment, la gran importància d'aquest judici no és escoltar les víctimes i resoldre els seus dubtes", lamenta Manrique, sinó "veure si es condemna per terrorisme dos dels tres acusats".

L'impulsor de la UAVAT lamenta que en el judici hi ha una representació "baixa" de la xifra real de víctimes dels atemptats.

"Entenc que a escala jurídica es retalli la presència de víctimes que declaren (en les sessions del judici), el que no comprenc és el nombre de persones que no s'han pogut personar per falta d'informació" en la causa judicial, explica.

En aquest sentit, Manrique considera que el "problema" rau en l'administració, per la seva descoordinació i manca d'assessorament cap als afectats.

Posa com a exemple que les persones que van estar el 17 d'agost de 2017 a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, però no van ser ferides, no són reconegudes com a víctimes per l'administració.

"Quantes víctimes presencials han deixat d'anar als seus llocs de treball a les Rambles per culpa d'aquest trauma i han acabat acomiadats? D'aquestes, ni se'n parla ni se'n parlarà en el judici per falta de temps", lamenta.

Encara avui, explica Manrique, tres anys després de l'atemptat, segueixen descobrint noves víctimes, per la qual cosa la seva entitat els ajuda que denunciïn, si bé l'administració només els admet a tràmit la documentació si la presenten el primer any posterior a l'atac.

"Encara queden moltes coses normatives que s'han de modificar i l'administració no es vol asseure", es queixa Manrique, que subratlla que "el terrorisme és l'únic delicte que no va contra una persona sinó contra l'Estat, i l'Estat no està donant la cara".

Segons Manrique, malgrat que l'Estat té la responsabilitat d'indemnitzar les víctimes, si la sentència és per estralls i danys però no per terrorisme, la quantitat a percebre pels afectats seria molt menor.

"Parlar de terrorisme no és parlar de diners sinó parlar de drets", matisa no obstant això.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook