El 14 de febrer, dia de Sant Valentí i si la pandèmia ho permet, hi haurà eleccions a Catalunya. Tornaran a ser a cara de gos entre independentistes i constitucionalistes. O entre separatistes i unionistes. I fins i tot dins de cada camp: JxCat contra ERC.

Cs contra el PSC. Vox contra el PP. Hi haurà molt, molt de soroll.

Però... Aquesta setmana he fet un cop d'ull a tres enquestes diferents: la del CIS de novembre amb un apèndix sobre Catalunya, la trimestral del CEO (el CIS de la Generalitat) i l'anual de l'Institut de Ciències Politiques i Socials (ICPS) de la Diputació barcelonina.

Les tres són diferents, però tenen punts gairebé coincidents. I la conclusió és que Catalunya està iniciant el camí tant cap a un pacte intern com a un acord, o arranjament, amb Espanya. Serà un camí difícil però els ciutadans -encara no els partits- han fet el primer pas.

La independència és un assumpte candent que divideix els ciutadans. Segons el CIS, a Catalunya la independència és el primer problema (35%) seguit per la crisi (32%) i la pandèmia (24%). En el conjunt d'Espanya les coses són diferents. El principal problema és el coronavirus (44%) seguit de la crisi (43%) i l'atur (24%). A prendre nota. El sondeig de l'ICPS diu que al 69% dels catalans la independència (a favor o en contra) el preocupa molt. I el 76% creu que serà el més important a l'hora de votar. La independència és clau. Però l'acord intern sembla impossible. Segons l'ICPS un 38,1% dels catalans creuen que Catalunya hauria de ser independent, percentatge que curiosament és una mica menor (34,1%) per al CEO de la Generalitat. I quan la pregunta es fa binària, sí o no, el resultat de l'ICPS és de 42% a favor i de 51% en contra.

I per al CEO, que ho pregunta des de fa anys, el resultat d'aquest mes és de 44% a favor enfront de 49% en contra. Una diferència de cinc punts. És cert que algunes enquestes anteriors del CEO havien donat majories independentistes (48% contra 44% a l'abril del 2018) però els avantatges a favor o en contra són sempre escasses, el que fa difícil un referèndum útil i practicable. A l'endemà els perdedors exigirien immediatament una nova consulta. I a més els dos grans partits espanyols (un d'ells presideix sempre el Govern) són contraris.

Si la independència divideix els catalans gairebé a parts iguals i el referèndum pot ser una aplaudida reivindicació, però no l'efectiva solució, quina sortida queda?

Els partits independentistes no ho admeten encara, però la majoria dels votants sí que semblen convençuts, o resignats, a una solució pactada, a un arranjament. Queda clar en l'enquesta de l'ICPS. A un important 31,9%, percentatge una mica menor que en anys anteriors, li agradaria que el procés acabés amb independència, tot i que el 45,2% prefereix un pacte.

Però quan es pregunta no pel desig sinó per com creuen que realment acabarà el procés, els de la independència baixen de l'esmentat 31,9% a només el 9,1%. El més rellevant és la contestació en funció del record de vot. Al 73% dels que van votar JxCat (Puigdemont) els agradaria que s'arribés a la independència, però només ho creuen factible el 26,1% mentre el 36% (deu punts més) creu que hi haurà un acord amb l'Estat per tenir més autogovern.

Anem a ERC: el 64,5% volen la independència, però el 47,2% creuen que tot acabarà en un pacte de més autogovern contra només el 13,3% que aposten per l'estat propi. I el mateix fins i tot a la CUP: el 69% vol la independència, però el 41,4% enfront del 26% creuen que s'acabarà en pacte.

El més notable és que en l'aposta pel pacte per a més autogovern coincideixen la majoria dels votants de tots els partits, des del PP a la CUP. L'única excepció és la dels de Cs, on el 40,6% creu que el procés fracassarà directament i el 34,4% està pel pacte.

Sobiranistes o constitucionalistes, els electors creuen que hi haurà de renunciar a les essències -independència o statu quo-, per arribar a un acord, que no serà fàcil, en què Espanya obri la via a un major autogovern. El major suport cap a aquest rumb es dona al PSC (59,1%) i en els comuns (53,2) i el menor -a part de Css- en JxCat (36%).

Si els electors així ho confessen, el raonable és que els partits -passada la sempre excitant febre electoral- l'acabin assumint. El proverbi diu que «més val un mal pacte que un bon plet», que a més ha paralitzat a Catalunya (i Espanya) des de fa ja massa anys.