L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha posat una mica de llum al desgavell de dades que s'han notificat des dels inicis de la pandèmia i ha revelat que s'han produït més morts que les notificades oficialment per les administracions. En ocasions, les estadístiques provinents de cada una de les autonomies i les del Govern espanyol no eren coincidents; fins hi tot podien arribar a ser absolutament contradictòries. A aquest fet s'hi ha d'afegir els canvis que durant el tancament total es van fer en la comunicació de les dades.

Així, segons les dades fetes públiques ahir per l'INE, Catalunya és la segona comunitat on més persones van morir per covid o amb sospita de tenir-la entre gener i maig d'aquest any, amb 10.754 víctimes, d e les quals 8.003 estan certificades i 2.751, són sospitoses d'haver contret el coronavirus. La comunitat amb més morts és Madrid, amb 14.718, i darrera de Catalunya s'hi situa Castella-la Manxa, amb 4.897, on es va registrar la taxa bruta més elevada de morts en relació amb el seu nombre d'habitants.

Per sota del miler de morts es van situar Extremadura (762), Navarra (728), Galícia (719), Astúries (521) i la Rioja (408). La comunitat autònoma on hi va haver menys decessos per coronavirus o amb sospita entre març i maig entre ser Múrcia, amb 166, per davant de les Canàries (239), Balears (248) i Cantàbria (278).

Ball de xifres

L'estadística ha revelat que a Espanya es van produir 45.684 morts per coronavirus o amb sospita d'haver contret aquesta malaltia en els primers cinc mesos de l'any, si bé al gener i febrer no n'hi va haver cap, el que suposa 18.557 persones més respecte a les comptabilitzades pel Ministeri de Sanitat fins al 31 de maig.

Dins el grup de malalties infeccioses, el coronavirus apareix com la causa de mort més freqüent, amb 32.652 morts amb el virus «identificat» i 13.032 amb el virus «sospitós»; en aquest període Sanitat havia comptabilitzat 27.127 morts. L'INE considera que aquestes dades són de la màxima fiabilitat, ja que s'obtenen dels certificats mèdics de defunció en els quals s'especifica la causa de la mort.

«Estadísticament no es pot anar més enllà», va destacar a EFE el director general de Productes Estadístics de l'INE, Alfredo Cristóbal, perquè el certificat és imprescindible per a un enterrament o una incineració i la informació que aporta permet un mesurament «exhaustiu».

Si es comparen les taxes brutes més elevades de morts per covid-19 identificat per cada 100.000 habitants entre març i maig, Castella-la Manxa encapçala la classificació, amb 160,8, seguit de la Comunitat de Madrid (150,6) i Castella i Lleó (125,1). El menor índex en una comunitat autònoma es va donar a Canàries (7,5), mentre que a Melilla va ser del 2,3 i a Ceuta, del 6,0.

Taxa per 100.000 habitants

Pel que fa a la taxa bruta de morts per covid-19 sospitós per cada 100.000 habitants, també Castella-la Manxa és la que es col·loca en primer lloc (78,7). La segueixen Castella i Lleó (71,1), la Comunitat de Madrid (66,5) i Catalunya (35,4).

En el pol oposat, estan la comunitat de Múrcia, amb 1,7 morts per cada 100.000 habitants, mentre que a Melilla va ser de 1,1 i a Ceuta, de 2,4.