La legislatura iniciada el 2018, sota l'espasa de l'aplicació de l'article 155, va tancar ahir formalment abans que Roger Torrent dissolgui, dilluns, el Parlament i el presidentsubstitut, Pere Aragonès, firmi la convocatòria d'eleccions per al 14 de febrer. Un final presidit pel debat sobre l'amnistia dels presos de l'1-O que s'uneix, com un peix que es mossega la cua, amb el tempestuós inici a compte de la no investidura, sota amenaça del Tribunal Constitucional, de Carles Puigdemont, per descriure el que han sigut aquests gairebé tres anys de sessions i Govern. Un quadro al qual s'hauria de sumar la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat per desobeir el mandat de la Junta Electoral.

I és que el viscut al Parlament ahir segueix sent fill d'aquest 30 de gener del 2018, quan ERC i JxCat van separar els seus camins. Aquell dia, els republicans, per ordre expressa d'Oriol Junqueras, que va manar no sacrificar més efectius en focs d'artifici i veient que, tot i que s'investís Puigdemont, aquest mai podria exercir com a president -ni apareixeria el seu nomenament firmat pel Rei al BOE-, es van abraçar a la realpolitik o pragmatisme que ara mateix els defineix.

Així, els grups independentistes van exhibir ahir les seves diferències en la posada de llarg d'una proposició de llei per a l'amnistia dels encausats pel procés. Una iniciativa, de nou, com abans, merament declarativa, més simbòlica que efectiva, amb la qual JxCat, ERC i la CUP es comprometen a portar al Congrés dels Diputats el seu al·legat en forma de proposició de llei el 15 de març, després de les eleccions catalanes, sense comptar amb el reconeixement dels comuns, que s'hi van abstenir.

I té una esperança de vida tendent a zero, perquè el dubte no és si prosperarà, que no ho farà, perquè el Govern ja ha dit que l'amnistia no té cabuda a la Constitució, sinó si podrà superar la Mesa del Congrés i ser debatuda en el ple. Però això va semblar ser el de menys. La prioritat va ser marcar el perfil propi de cara a la batalla electoral que s'acosta i que les enquestes preveuen cada vegada més disputada.

Els postconvergents van mostrar obertament les seves reticències, mentre que els republicans van mirar d'arrossegar els comuns sense èxit, mentre la CUP va disparar contra els socis en el Govern per mantenir les acusacions contra independentistes que estan sent jutjats per disturbis. I a tot això els morats, disgustats pel rebuig de la seva esmena que demanava incloure la reforma del delicte de sedició, denunciant l'enèsim acte de campanya electoral en el Parlament.

«Som perfectament conscients que no ens donaran l'amnistia», va etzibar el diputat de JxCat, Josep Costa, carregant contra la «ingerència» dels tribunals mentre va descriure la falta d'unió de l'independentisme en la seva resposta. «Aquí no es percep cap canvi polític. El cop d'Estat judicial ha triomfat a Espanya», va dir amb referència al canvi de Govern respecte al 2017.

ERC va centrar el seu discurs en la postura dels comuns. Ferran Civit va burxar en el fet que l'indult als condemnats i la reforma del delicte de sedició només afavoreix els empresonats, no la resta d'encausats, pendents de judici o ara residents a Bèlgica o Suïssa. «Si no portem a terme l'amnistia i l'autodeterminació, no resoldrem la situació política entre Catalunya i Espanya. Siguin valents aquí i a Madrid», va reblar.

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez va defensar que impulsen aquesta iniciativa ara perquè «aquesta legislatura ha estat travessada per la repressió» i per «obrir un nou terreny de joc».

«No compartim que les propostes antirepressives competeixin entre si», va defensar el diputat dels comuns, Lucas Ferro. Ferran Pedret (PSC) va insistir que la meitat dels catalans mereixen que els independentistes «demanin perdó» perquè la ciutadania «no comprèn que diguin que ho tornarien a fer». «No poden demanar a aquesta meitat l'oblit», va dir tancant la porta a una amnistia.

Nacho Martín Blanco (Cs) també va exigir a la cúpula de l'1-O que es retracti per la convulsa tardor del 2017, mentre que Alejandro Fernández (PPC) va dir que «Espanya no és una dictadura, no hi ha cap amnistia».