El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, lamenta que la falta d'un padró acurat impossibilita saber quanta gent residia a la nau ocupada a Badalona i que es va cremar el 9 de desembre. En l'incendi hi van perdre la vida un total de quatre persones. Ribó ho ha assenyalat en una compareixença al Parlament en què ha apuntat les conclusions de la resolució d'ofici per analitzar aquest fet i si es vulneraven els drets de les persones que residien de manera habitual en l'edifici. El Síndic recorda a les administracions que la llei obliga a empadronar qualsevol persona que viu de manera habitual en un municipi, fet que permetria tenir una fotografia real de quants assentaments com el de Badalona hi ha a Catalunya.
Ribó ha presentat el resultat de la resolució feta a partir de les dades que ha pogut recollir de diferents administracions. No obstant, ha destacat que no ha tingut accés a les corresponents de l'Ajuntament de Badalona referent al grau d'empadronament de persones i possibles ocupacions de naus durant aquest mandat o l'anterior, així com el coneixement per part de la policia local sobre conflictivitat al voltant d'aquests espais.
En la seva compareixença, Ribó ha remarcat que la manca d'un padró acurat fa impossible conèixer amb certesa quants assentaments com el de la nau incendiada a Badalona, motiu pel qual demana "responsabilitat" a les administracions "per tenir coneixement de la realitat" del país. "La llei obliga a empadronar qualsevol persona que viu en un municipi", ha remarcat, recordant que només cal que la policia pugui constatar que una persona en qüestió es troba de manera habitual en un emplaçament.
Aquesta situació fa que a hores d'ara encara no disposi de totes les dades per conèixer quanta gent residia en la nau afectada. "El mateix matí li vaig demanar a l'alcalde quin era el volum d'ocupants a la nau i em va respondre que no hi sabia, i a hores d'ara encara no sabem quants d'aquells ocupants estaven empadronats a Badalona", ha apuntat.
Tot i això, assegura que ha pogut converses amb persones que afirmaven estar vivint a la nau durant més de deu anys, però que encara no disposen de la documentació necessària o d'un padró a la localitat. És per això que ha insistit en procedir a la regularització de les persones que conviuen amb la resta de ciutadans.
En aquesta mateixa línia, ha denunciat la manca de coordinació de les polítiques d'emergència social, tot recomanant un registre únic de demanda i d'oferta d'habitatge. A Badalona mateix assegura tenir constància de persones en situació de vulnerabilitat que se'ls reconeix el seu dret a un habitatge social, però que no se'ls ha pogut concedir per manca d'habitatge públic destinat a aquest objectiu, així com de polítiques clares i incisives pel que afecta al lloguer social.
"La recomanació és habilitar fórmules com les habilitades l'endemà de l'incendi per provisionalment donar aixopluc a les persones afectades i enfocar el problema d'arrel", ha apuntat Ribó.
Sense alta conflictivitat
D'altra banda, el Síndic ha assenyalat que el del Gorg no és un barri amb una alta conflictivitat. Ho diu després d'analitzar les dades de què disposa el propi registre del Síndic com les que ha facilitat el cos de Mossos d'Esquadra.
"No és especialment el Gorg un barri amb una alta conflictivitat amb població com la que ocupava la nau", ha assenyalat, si bé hi ha incidents registrats pels Mossos però que no eleven el grau de conflictes amb aquestes persones. "Això no vol dir que no calgui tota mena de polítiques, des de la mediació a la pedagogia de convivència, per enfocar la interculturalitat i la convivència entre poblacions diverses", ha conclòs.
