Més de 200 anys donen per a molt. Nascuda en 1811 amb l'objectiu de recaptar impostos dissimuladament per a la Guerra de la Independència, la Loteria de Nadal ha vist passar diversos règims polítics, crisis econòmiques i canvis de moneda. També una Guerra Civil, que va partir el concurs i la grossa en dos bàndols. Amb el maleït 2020, el sorteig més popular d'Espanya ha sobreviscut a una pandèmia. Mai el Dia Nacional de la Salut -el consol per als qui no resulten agraciats ni amb un euro- havia estat més apropiat. La coneguda pluja de milions va creuar tota Espanya, de nord a sud.

Per primera vegada, el Teatro Real de Madrid començava el dia sense públic. Nova normalitat, cortesia de les normes anticovid. Es va trobar a faltar la legió d'habituals friquis disfressats en una platea de més de 400 butaques. La tradició pesa massa, així que una dona -veterana del 22 de desembre- sí que va apostar per acostar-se a la porta del recinte encasquetada en una disfressa de bombo de bingo. Manoli va assegurar als periodistes en directe que li havien tocat 6.000 euros d'un cinquè premi.

Tot el personal de Loteries de l'Estat anava equipat amb la imprescindible màscareta. Només quatre persones -separades per mampares de vidre- podien asseure's a la taula, desinfectada entre taula i taula. Els únics que no portaven tapaboca eren els nens cantaires, la veu dels quals és imprescindible. De tots ells, van ser Unai i Alexander els que es van endur la glòria. Uns minuts després de les 12.00 hores van entonar la grossa.

La pandèmia va estendre els seus tentacles per tot el sorteig. La prudència sanitària va convidar a minimitzar tot el que implica la tradició del 22 de desembre: petons descomunals, llargues abraçades, forts crits, ampolles de cava compartides entre desconeguts i aglomeracions de periodistes i curiosos a les portes de les administracions afortunades. Els orgullosos loters es van posar samarretes amb els números de la fortuna i la frase «Venut aquí». Alguna abraçada va haver-hi, sí. I alguna ampolla de cava es va obrir, però poc més. «Ha estat un any molt difícil», va ser l'expressió més repetida.

El 2020, efectivament, ha estat l'any d'una nova malaltia, el col·lapse sanitari, els morts, la incertesa, el confinament, els ERTOs, els negocis tancats, la distància social. També ha estat l'any de la ciència. A les portes d'una vacuna que fa veure la llum al final del túnel, la Loteria de Nadal ha contribuït a dibuixar somriures.