03 de gener de 2021
03.01.2021
Diari de Girona

El procés marcarà l'any judicial, amb els indults en el punt de mira

Llastada pels mesos d'aturada per la pandèmia, la justícia s'acomiada d'un 2020 que va consumar la inhabilitació de l'expresident de la Generaliat, Quim Torra, i la dels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament

02.01.2021 | 23:26
Quim Forn, Raül Romeva i Oriol Junqueras abans d'entrar a Lledoners, l'estiu passat.

El procés i els seus comptes pendents en els tribunals marcaran, un altre any més, l'actualitat jurídica de 2021 a Catalunya, amb totes les mirades posades sobre els indults als líders independentistes i una agenda judicial preparada per seure a la banqueta a la família Pujol i a la trama de el 3%.

Llastada pels mesos d'aturada que va imposar la pandèmia, que ha abocat als jutjats a la vora del col·lapse, la justícia s'acomiada d'un 2020 que va consumar la inhabilitació de l'expresident català Quim Torra i la dels membres sobiranistes de la Taula de Parlament que presidir Carme Forcadell, mentre propiciava la restitució del major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos, un cop absolt de sedició pel seu paper en l'1-O. I s'obre pas a un 2021 en què, com ve succeint ja des de la consulta del 9N de fa més de sis anys, l'activitat política catalana és indissociable de les decisions judicials, en els múltiples fronts que el Procés va deixar oberts als tribunals i que han portat a la presó o a la fugida d'Espanya als principals líders independentistes.

En aquest context, el debat polític de l'any vinent, tant a Catalunya com a Espanya, estarà condicionat pels expedients d'indult als presos del Procés, que el Govern ha de resoldre en els pròxims mesos -encara que difícilment abans de les eleccions catalanes del 14F-, amb la més que probable oposició de Tribunal Suprem a aquesta mesura de gràcia.

No menys controvèrsia susciten la reforma del delicte de sedició o la llei d'amnistia que reclama l'independentisme, discussions que discorreran en paral·lel a la nova classificació dels polítics presos per part de el Departament de Justícia, després que el Suprem els hagi tancat la porta tant al tercer grau com a la flexibilització penitenciària mitjançant el 100.2.

Mentrestant, la sentència del procés està en mans de Tribunal Constitucional, que en les pròximes setmanes té previst començar a resoldre els recursos d'empara presentats pels condemnats -els dels exconsellers Carles Mundó i Meritxell Borràs seran els primers-, i aclarir així el camí cap a la justícia europea. El conflicte català arribarà aquest any al si de Parlament Europeu, que té previst reactivar al gener la tramitació de el suplicatori per aixecar la immunitat a l'expresident català Carles Puigdemont i als exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín, com li va sol·licitar el Suprem per forçar el seu lliurament a Espanya.

Les derives judicials del procés aguaiten així mateix a dirigents d'ERC: la Fiscalia ultima una investigació per desobediència que podria desembocar en breu en una querella a el president de Parlament, Roger Torrent, per permetre l'aprovació de resolucions a favor de l'autodeterminació, i els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó esperen judici després de ser processats pel seu paper clau en l'organització de l'1-O.

De fet, tres anys després del referèndum il·legal, les responsabilitats pel disseny i la logística de l'1-O segueixen dirimint als tribunals, amb una trentena de càrrecs de Govern de Puigdemont ja processats -entre ells directius de mitjans públics catalans i tècnics de la Generalitat- i una quinzena d'alcaldes davant la justícia, inclòs el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, jutjat al desembre i que ja espera sentència.

També estan a un pas de la banqueta dels cinc membres de l'efímera Sindicatura Electoral de l'1-O i, a l'altre costat de la moneda, encara la recta final la investigació contra prop de 60 policies nacionals per les càrregues per impedir el referèndum a Barcelona. D'altra banda, les mobilitzacions contra la sentència del procés, que es van saldar amb dies de disturbis gairebé sense precedents a Catalunya, han de portar a judici nombrosos manifestants independentistes.

L'Audiència Nacional té pendent resoldre els recursos de les defenses contra el processament de la família Pujol i de la xarxa d'empresaris i polítics investigats en el cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC.

La Secció Tercera penal de l'Audiència Nacional ha fixat el pròxim 22 de gener per a deliberar i resoldre l'últim intent de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la seva esposa i els seus fills contra l'acte del jutge José de la Mata que proposa jutjar-los per formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades, va acumular un patrimoni desmesurat directament relacionat amb activitats corruptes. El ponent de la resolució que s'adopti serà el magistrat Carlos Fraile, segons la diligència d'ordenació a la qual ha tingut accés aquest diari.

Els magistrats han de resoldre els recursos d'apel·lació presentats pels Pujol enfront dels quals s'oposen la fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació que exerceix Podemos. Amb ells la família de l'expresident català pretén neutralitzar la resolució en la qual el jutge va concloure que ell, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills, amb l'ajuda d'altres 18 persones, com Mercé Gironés, exdona de Jordi Pujol Ferrusola, amb el qual es va iniciar la recerca de la causa, o els empresaris Luis Delso, Carlos Sumarroca Coixet i Carlos Sumarroca Claverol, van cometre els delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental.

Malgrat la confessió de l'expresident, «no existeixen indicis sòlids que acreditin» que el patrimoni acumulat per la família provingui «d'una herència familiar procedent de l'avi Florenci Pujol Brugat», deia el jutge, que destacava que tota la família «nega tenir coneixement del lloc on va estar el llegat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook