Per què fa el salt al PPC?
Per un cúmul de coses, però sobretot, per tornar a trobar aquesta il·lusió que em va fer entrar en política. El projecte d'Alejandro [Fernández] i del PP a Catalunya és l'antídot perfecte per lluitar contra el separatisme i també contra el «sanchisme».
En la seva carta de comiat, ho justificava per «decisions unilaterals» a Cs. Quins?
En la carta expresso decisions que es prenen des dels òrgans de decisió, un nucli reduït, i que a mi no em quadraven amb la meva manera de pensar. Sánchez no va sol, va en un pack amb Iglesias, Bildu i ERC. No ens ho podem permetre.
Dirigents del seu expartit asseguren que la seva marxa respon a interessos personals.
Jo formava part del projecte, però, al final, un ha de mirar quina formació representa més el pensament en aquest moment. Em costaven algunes decisions. En moments de crisi cal tenir altura de mires, responsabilitat i mà estesa, però també hi ha d'haver uns límits. I quan veus un Govern totalment lliurat al separatisme i que Sánchez cedeix en coses tan fonamentals com el de tema de la llengua, t'adones que cal fer una oposició més forta i construir un espai constitucionalista capaç d'atreure diferents sensibilitats.
En la seva carta diu que Cs ha actuat com una «sustentació» que, amb els seus pactes, «donen ales» a l'independentisme. I nomena a Albert Rivera, però no a Arrimadas. Ella no ha confiat en vostè?
Nomeno Rivera perquè em dona l'oportunitat de fer coses tan boniques com representar a tots els espanyols al Senat. I li estaré eternament agraïda. Més enllà d'això, el que dic és que cal fer aquesta oposició al «sanchisme» i aquesta mà estesa ha anat més enllà del que jo hagués considerat oportú. Arrimadas és la presidenta de Cs i, per tant, està en tot el seu dret de dirigir el partit com cregui convenient, però la resta també tenim el dret a pensar diferent.
Després que Arrimadas fos nomenada líder de Cs, vostè va ser rellevada per Carlos Carrizosa com a candidata a la Generalitat.
El canvi el fem pel bé d'una coalició constitucionalista amb el PSC i el PPC. I crec que estic sent coherent amb el que vaig defensant en els últims mesos. Vaig fer un pas al costat perquè no volia ser un obstacle per a la coalició, no va sortir i cal fer la suma entorn d'una formació: el PP.
Després que Arrimadas fos nomenada líder de Cs, vostè va ser rellevada per Carlos Carrizosa com a candidata a la Generalitat.
Estem podent construir un projecte plural, obert, integrador, capaç de sumar dins del constitucionalisme com pot ser en el meu cas. Estic convençuda que no seré l'única que farà aquest pas. Moltíssims catalans que estan cansats ja del procés, de veure com el Govern ens torna a vendre al separatisme.
En un tuit, l'1 de febrer del 2019, deia que PP i PSOE «fan veure que es barallen, però pacten per tapar-se les seves corrupteles».
He estat molt crítica i continuo pensant el que deia en el seu moment. Però [al PP] han sabut fer autocrítica i no repetir errors del passat. Hem sentit als seus líders condemnar els casos de corrupció que la Justícia va posar de manifest en el seu moment.
