Catalunya només ha administrat 6.774 de la primera remesa de 60.000 vacunes de Pfizer-BioNTech que els ha arribat, és a dir, el 13% de les vacunes. La conselleria de Salut ho atribueix a«problemes logístics i dificultats en els tràmits». La idea del departament que dirigeix Alba Vergés era que en les dues primeres setmanes de la campanya de vacunació s'hagués subministrat l'injectable a un total de 104.000 persones, circumstància que difícilment es complirà. Mentrestant, les xifres de la pandèmia segueixen empitjorant.

Segons fonts de Salut, moltes neveres per transportar les vacunes van quedar atrapades al túnel de Calais durant el tancament fronterer amb el Regne Unit. Són les neveres que la farmacèutica Pfizer demana que s'utilitzin per mantenir en bon estat les dosis de la vacuna i que serveixen per repartir-les a tots els centres de vacunació.

A això se sumen altres qüestions, com el fet que els equips de vacunació no han estat plenament operatius aquests dies, en part per coincidir amb dates nadalenques, o que en molts casos es necessiti el consentiment dels familiars per vacunar la gent gran que viu en residències.

El dia 1 de gener, per exemple, a Catalunya només es va vacunar a dues persones. Davant les crítiques per com es desenvolupa la campanya de vacunació, el Departament de Salut, va anunciar ahir que d'ara endavant es vacunarà cada dia de la setmana, els festius inclosos.

Per la seva banda, els experts sanitaris demanen a la Generalitat d'accelerar la campanya de vacunació. Àlex Arenas, professor de física computacional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, assegura que l'actual estratègia «és molt lenta» i que si s'administren 60.000 vacunes setmanals es trigarien 3 anys a posar les dues dosis de la vacuna de Pfizer a 5 milions de persones a Catalunya. «Podríem adquirir moltes vacunes d'Oxford-AstraZeneca i prémer l'accelerador», sosté el científic.

En el mateix sentit apunta l'expert en estadística Gerard Giménez i Adsuar, que considera que «no es pot tolerar» que Catalunya avanci a un ritme tan lent de vacunació: «Hem de vacunar com si ens anés la vida, perquè ens va», assegura a Twitter.

I és que la pandèmia no dóna treva a Catalunya: el risc de rebrot, que mesura el potencial de creixement del coronavirus, ha experimentat un augment de 54 punts en una sola jornada, situant-se en 422, i la velocitat de propagació (Rt) de la covid-19 ja arriba a l'1,1.

Amb més de 1.480 nous contagis i 45 morts en les últimes 24 hores, la situació als hospitals també és alarmant, amb 81 nous ingressos, fins a un total de 1.940, i 12 pacients més a les UCIs, en què ja hi ha 385 malalts. Des de l'inici de la pandèmia, el març del 2020, Catalunya ha registrat 405.124 infectats de covid-19 i 17.191 defuncions.

Pel que fa a la regió sanitària de Girona, s'han notificat 193 casos més i 15 defuncions en les últimes hores, fet que fa pujar els indicadors fins a 44.800 i 1.357, respectivament. El risc de rebrot també puja, en aquest cas 58 punts, fins a 463. L'Rt s'incrementa en 12 centèsimes i se situa en 1,03 (1,13 en l'interval anterior). La taxa de confirmats per PCR i TA és de 227 per cada 100.000 habitants, i la incidència a 14 dies, de 462.

Hi ha 230 ingressats actualment, set més que en el balanç anterior i es mantenen a 37 els pacients ingressats a l'UCI. D'altra banda, hi ha 509 vacunats, 233 més que fa 24 hores.

De les dues comarques confinades perimetralment, s'agreuja notablement la situació del Ripollès. Mentre que a la Cerdanya el risc de rebrot és de 1.742 (-34), al Ripollès ha pujat a 1.473 (+146) en l'últim dia i l'Rt ha crescut de 0,88 a 1,0. Un altre indicador preocupant és la taxa de confirmats per PCR o TA, que se situa en 942 a la Cerdanya i en 678 al Ripollès.

Puigcerdà es manté com el municipi català amb més risc de rebrot, amb 1.617. En segona posició hi ha Palafrugell (1.133) i en tercera Amposta (1.019). Quant a la incidència acumulada a 14 dies, destaca també Puigcerdà (1.617), Vilafant (834) i Manresa (763).