La conseqüència demoscòpica del canvi de candidat al PSC, de Miquel Iceta a Salvador Illa, visible en el sondeig publicat per El Periódico en què els socialistes apareixien com a primers en intenció de vot i escons, va suscitar una onada de reaccions en forma d'atacs a l'encara ministre de Sanitat i al seu partit.

El president substitut i candidat d'ERC, Pere Aragonès, va recordar que JxCat i el PSC van fer causa comuna, dijous passat, en defensa de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, per assenyalar que socialistes i postconvergents porten «40 anys d'aliança sociovergent» per al qual «es tapen les vergonyes», en referència al cas de presumpta malversació que afecta la també alcaldessa de l'Hospitalet. Davant d'això, el republicà va instar «a fer història» en els comicis del proper mes, per «trencar» aquest «bipartidisme».

El diputat de Cs al Parlament Nacho Martín va reclamar que no s'oblidi «la història recent» i va alertar que escollir entre «un govern estrictament separatista i un tripartit d'esquerres és com comparar el foc amb les brases».

Segons el diputat, és «evident» que l'executiu de Pedro Sánchez «està entestat a reeditar un nou tripartit a Catalunya» com el que va governar entre 2003 i 2010 i que, va afirmar, va ser «l'avantsala del procés separatista». Segons el diputat taronja, «un resultat favorable al PSOE» el 14-F «l'única cosa que aconseguiria és tornar-nos a la casella de sortida del procés i tornar a posar en marxa la política de distanciament amb la resta d'Espanya i de menyspreu a la llengua comuna».

Un extrem aquest, el de l'eventual tripartit, que el propi Iceta va tornar a desmentir en negar tota opció de compartir Govern amb ERC.

El candidat del PPC a les properes eleccions de febrer, Alejandro Fernández, va atacar pel flanc de la pluriocupació d'Illa, que es manté al capdavant del ministeri de Sanitat malgrat haver estat ja designat candidat a la presidència de la Generalitat.

Així, Fernández va criticar que el temps transcorregut des que es va anunciar el canvi de lideratge electoral al PSC, el passat 30 de desembre, són «10 dies perduts per a la salut dels espanyols perquè és impossible» compaginar els dos càrrecs.

Mentrestant, ahir Aragonès es va centrar a demanar a JxCat, PDECat, els comuns i la CUP que superin els «vetos plegats» per formar un govern de «front ampli» després de les eleccions del 14-F. En un article publicat a la pàgina web d'ERC, Aragonès va assenyalar que «és el moment de ser valents» i de liderar la recuperació «política, social i econòmica del país».

Aquesta proposta de «front ampli», que Aragonès ja va exposar el dia d'any nou, va d'acord «amb el moment social, econòmic i de fragmentació política» que viu Catalunya, segons va assenyalar, tot i que algunes formacions ja ho van descartar en el seu moment.

«Són vetos creuats entre alguns dels partits que estic convençut que hauríem de tenir la capacitat de seure junts al Govern i arribar a tots els consens possibles en la nova legislatura per assumir responsabilitats», va apuntar el vicepresident de la Generalitat.

Per això, Aragonès va assenyalar que tots els partits del «front ampli» hauran d'«abandonar les posicions maximalistes de sortida» per a «trobar punts en comú que permetin grans acords de país».

La resposta de JxCat no es va fer esperar, ja que la seva candidata a les eleccions, Laura Borràs, va tancar la porta a qualsevol acord per formar Govern amb el PSC o els comuns després dels comicis. «Pactar amb partits no independentistes és legítim, però és evident que ens allunya de la independència i ens condemna a no sortir de la Catalunya autonòmica», va dir, segons ACN, destacant els pactes que han tancat amb formacions com MES o Demòcrates perquè «prioritzen la independència».