El Govern calcula que s'arribarà al pic de pressió assistencial a les UCIs pocs dies abans del 14 de febrer, data en què estan previstes les eleccions catalanes. Salut va presentar un informe durant una reunió amb representants de les formacions polítiques, en què dibuixa dos escenaris de l'evolució de l'epidèmia.

El vicepresident amb funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, va evitar anticipar-se sobre la data electoral del 14-F: «Avui i divendres acabarem d'analitzar els diferents escenaris», va dir en una entrevista a Ser Catalunya, ahir. El també candidat d'ERC als comicis va insistir que la decisió s'ha de prendre «amb consens a la taula de partits». Un confinament domiciliari? La taula de partits pel 14-F es va reunir de manera telemàtica ahir, tot i que s'espera que sigui tècnica, i que les decisions es prenguin en una altra trobada prevista per a divendres.

Pel que fa a la situació sanitària, Aragonès va afegir que l'objectiu és evitar un confinament domiciliari total. Tot i això, va constatar que no es pot descartar «cap escenari». D'altra banda, el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, va apuntar a Ràdio 4, i també sobre el 14-F, que el més important és «garantir el dret a vot a tothom». I, si això es pot fer, va apostar per celebrar les eleccions en la data prevista. «Si no es pot garantir el dret a l'elecció, crec que no s'han de fer», va afegir. Bargalló va afirmar que no li va agradar com es van fer les eleccions a Galícia i Euskadi.

Metges i científics van alertar ahir de la possibilitat que no es puguin celebrar les eleccions del 14-F. Ho van dir a Rac1, on també van assegurar que un important volum de persones no podrà anar a votar de forma «presencial» perquè o bé estaran contagiats o seran contactes estrets de persones que ho estiguin. Per això, van apuntar que el Govern ha d'estar «logísticament» preparat per garantir una votació segura en cas que els comicis tirin endavant.

El cap del servei de Malalties Infeccioses de l'hospital Germans Trias i Pujol i director de l'Irsicaixa, Bonaventura Clotet, va admetre que es tracta d'unes eleccions «necessàries». Tot i això, que es puguin fer dependrà de l'evolució «del nombre de casos i el control de la corba de contagis». En aquest sentit, creu que ara mateix «seria més assenyat endarrerir-les unes setmanes», tot i que també especifica que es podrà determinar millor en uns dies.Més contundent va ser la cap de Medicina Preventiva i d'Epidemiologia de la Vall d'Hebron, Magda Campins, que es va mostrar preocupada per l'augment de casos «sense saber encara» les xifres de Cap d'Any i Reis. «Crec que la corba anirà en increment les pròximes setmanes», va avisar. També va assegurar que un dels problemes amb què es pot trobar el Govern és el de tenir «un important» nombre de persones que no podran exercir el seu vot presencial el 14-F. Facilitar el vot per correu fins pràcticament el dia de les eleccions i posar més col·legis electorals creu que podrien ser dues bones opcions.

Pel que fa al cap de Medicina Preventiva i d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, va lamentar que «en aquestes dates actuals» es fa «molt difícil» saber si es podrà celebrar el 14-F amb garanties.

El PSC no contempla un ajornament de les eleccions del 14-F. La viceprimera secretària del partit, Eva Granados, va recordar que és feina del Govern «mobilitzar» tots els recursos que facin falta per poder-les celebrar. El número tres per Barcelona del PDeCAT a les eleccions al Parlament, Marc Castells, va reclamar als partits que no allarguin «l'agonia» i es determini amb «claredat» aquest divendres si es mantenen o s'ajornen els comicis del 14-F.