L'ajornament de les eleccions catalanes està en mans dels tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decideix avui si suspèn de manera cautelar el decret signat pel Govern per posposar els comicis del 14 de febrer degut a l'impacte del coronavirus. Quatre entitats i formacions polítiques sense representació parlamentària i un particular han emprès la via judicial per intentar que la cita amb les urnes es mantingui segons el que es preveu, pesi a l'acord entre la Generalitat i les forces representades en el Parlament, excepte el PSC, per mesurar-se en les urnes el 30 de maig.

Aquest ciutadà particular ha sol·licitat mesures cautelaríssimes, la qual cosa obliga el tribunal a pronunciar-se de manera urgent sense esperar a conèixer el posicionament del Govern. Si el tribunal les accepta en una reunió avui, se suspendrà el decret immediatament fins que es resolgui el fons de la qüestió i s'obrirà un termini de tres dies per a les al·legacions.

Pere Aragonès va defensar en una trobada digital organitzada per Europa Press la cobertura legal del decret que va signar el divendres i va demanar «responsabilitat» als partits catalans perquè la decisió es prenc amb un «ampli consens» parlamentari.

La primera impugnació sobre la contesa electoral del 14-F admesa a tràmit va ser a càrrec del PACMA, però amb la fi radicalment oposada a les sol·licituds d'ahir. El partit animalista va sol·licitar que es posterguessin les eleccions perquè celebrar-les suposaria «una greu irresponsabilitat» i «un risc per a la salut pública». Les presentades ahir, en canvi, exigeixen que el procés electoral continuï endavant fins a l'obertura dels col·legis electorals el pròxim 14 de febrer.

Lligams amb el PSC

El primer partit a acudir al TSJC va ser Lliga Democràtica, que no es va presentar al 14-F després de no arribar a un acord amb el PSC, al·legant que la suspensió «constitueix un abús de poder inacceptable per part d'un govern en funcions» perquè Aragonès, «no té atribucions per deixar sense efecte una convocatòria electoral".

El mateix camí continuaran avui Izquierda en Positivo -un partit d'esquerres no nacionalista que va aconseguir els avals per a Barcelona, Lleida i Girona i Impulso Ciudadano -una plataforma constitucionalista que va denunciar la pancarta del Palau de la Generalitat per la qual Quim Torra va ser inhabilitat-, que preveuen registrar a primera hora del matí la seva impugnació, seguint amb el relat jurídic que des de la dissolució del Parlament, el 21 de desembre, el Govern en funcions no pot suspendre el 14-F i convocar posteriorment eleccions per al 30 de maig en haver esgotat el seu mandat.

Tots dos alerten del perill de caure en la «il·legalitat» i Izquierda en Positivo demana mesures cautelaríssimes. Federalistes d'Esquerres, una entitat pròxima al PSC per la inclusió d'alguns dels seus membres en les llistes com la diputada Bea Silva -número quatre per Barcelona en 2017 i número 12 en les llistes presentades al 14-F-, també recorrerà el decret acollint-se a la «falta de competència» del Govern en aquest assumpte.

La Moncloa, assenyalada

El PSC va mantenir la incògnita sobre si se sumarà a aquest reguitzell de textos jurídics, però la proximitat de Lliga Democràtica i Federalistes d'Esquerres amb els socialistes va servir a ERC i a Junts per a veure al PSC, al PSOE i a La Moncloa darrere d'aquestes maniobres davant el TSJC després que el Govern amagara la setmana passada amb dubtes sobre l'encaix legal de l'ajornament. Els socis en el Govern van coincidir a ratllar aquestes impugnacions de «155 encobert» per la intromissió de la justícia, mentre que des del PDECat van assenyalar als dos partits que recorren als tribunals com «testaferro del PSC».

La portaveu del PSC, Eva Granados, va esquivar el dard carregant contra el Govern en funcions i demanant que els partits «suspenguin la campanya electoral», amb la finalitat de «no contribuir a fer més gran el garbull que ha generat el candidat d'ERC en suspendre les eleccions ja convocades». «En un país seriós, les eleccions es fan quan toquen, i si hi ha algun criteri sanitari, es fa un ajornament tècnic per a evitar la tercera onada, no l'embolic generat a Catalunya», va sentenciar després d'una reunió extraordinària del comitè electoral del partit.

Els socialistes ja van deixar la porta oberta a un possible recurs el divendres, després de la reunió entre el Govern i els partits, perquè, malgrat estar d'acord finalment a posposar les urnes, rebutgen que s'allargui el procés electoral fins al 30 de maig i dubten de l'encaix legal del decret aprovat. «Hem consultat a diversos juristes i estem a l'espera dels seus informes jurídics. Decidirem en funció del que ens diguin», va afirmar Granats preguntada per una possible impugnació. El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) i Vox també van deixar la porta oberta a un possible recurs davant la justícia.

Qui ha presentat els recursos?

LLIGA DEMOCRÀTICA

Lliga Democràtica és un partit liderat per la politòloga Astrid Barrio que va néixer amb l'afany d'aglutinar el catalanisme moderat per a les eleccions catalanes. Finalment no ho va aconseguir i va negociar amb el PSC concórrer en coalició, malgrat que no van arribar a una entesa i no es van presentar al 14-F.

FEDERALISTES D'ESQUERRES

Federalistes d'Esquerres va néixer el 2012, en ple apogeu del Procés, per tal d'oferir un projecte federalista a partir d'una reforma de la Constitució des de Catalunya. A aquesta entitat ideològicament propera al PSC pertany la diputada Bea Silva, número 12 a les llistes presentades al 14-F.

IZQUIERDA EN POSITIVO

La formació es va crear el juliol del 2018 i s'identifica com «l'únic partit d'esquerres no nacionalista» contra el «submissió» a l'independentisme que veuen en els partits progressistes de l'Estat. Es van presentar a les eleccions generals i municipals deL 2019. Asseguren que suspendre les eleccions és il·legal i una «burla a la ciutadania».

IMPULSO CIUDADANO

La plataforma constitucionalista està presidida per José Domingo, exdiputat de Ciutadans, i s'ha donat a conèixer per portar als tribunals la simbologia independentista en els edificis públics durant les campanyes electorals a Catalunya. Ara, afirmen que el Govern de la Generalitat «atempta contra els principis democràtics».