20 de gener de 2021
20.01.2021
Diari de Girona
· OPINIÓ

Eleccions oscil·lants

19.01.2021 | 23:41
Eleccions oscil·lants

En els 10 mesos que portem immersos en la situació de pandèmia, ni les Corts Generals ni el Parlament de Catalunya han atès les seves responsabilitats d'oferir solucions jurídiques per a la protecció del dret fonamental al vot dels ciutadans i ciutadanes en temps de crisi sanitària; un dret fonamental que sembla estar en escac.

Han estat tres les convocatòries autonòmiques decretades durant aquest període crític d'emergència sanitària, les dues primeres a Galícia i a Euskadi. Ambdues van tenir lloc després d'haver estat ajornades les dates de celebració acordades abans d'iniciar-se la pandèmia, no sense falta de polèmica per raons de seguretat jurídica i d'afectació de drets fonamentals. La tercera convocatòria és a les eleccions catalanes el diumenge 14-F.

Aquesta sembla la data en la qual tindrem comicis una vegada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha disposat suspendre, amb caràcter d'urgència, el decret 1/2021, de 15 de gener, pel qual es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament del 14 de febrer de 2021 a causa de la crisi sanitària. S'ha suspès de forma cautelaríssima en via judicial l'ajornament sine die de les eleccions catalanes suspeses en via governativa, a partir d'un feble consens polític en seu parlamentària; sine die o sense data determinada perquè, segons el decret suspès, les autonòmiques «es convocaran perquè tinguin lloc el 30 de maig de 2021, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública i de l'evolució de la pandèmia en el territori de Catalunya, i amb deliberació prèvia del Govern, mitjançant decret del vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat» (art. 2).

La suspensió judicial del decret es basa en les circumstàncies especials extraordinàries que concorren: la possible incidència de la disposició general en el dret fonamental al sufragi universal i per evitar que el recurs contenciós administratiu perdi la seva finalitat, això és, que prossegueixi la tramitació del procés electoral fins al 14-F en els terminis legals. Però quins terminis?

Els esdeveniments polítics esdevinguts fins a la suspensió cautelar no poden obviar-se atès que incideixen en la legislació aplicable i en la validesa jurídica del decret 1/2021, de 15 de gener. Les eleccions catalanes ho són per dissolució automàtica del Parlament arran de la inhabilitació del president Torra i la falta d'una nova investidura, amb el que era imperatiu legal del Govern convocar eleccions de manera immediata perquè tinguessin lloc en el termini que la legislació catalana estableix. El decret 147/2020, de 21 de desembre, segueix parcialment aquesta legislació.

La data electoral del 14-F respon al termini de 54 dies per a la celebració efectiva de les eleccions, establert en la llei del règim electoral general per a qualsevol convocatòria autonòmica excepte per al cas que s'ha donat a Catalunya, que sí que regula la llei 13/2008 de la presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta llei conté una norma electoral orientada a protegir el principi democràtic, la pròpia institució parlamentària i evitar la prolongació sine die d'un Govern en funcions; segons el seu art. 4.1: «Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no ha estat elegit cap candidat o candidata, la legislatura queda dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca de manera immediata eleccions, que han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria». Qualsevol ajornament electoral més enllà del 20 de febrer vulneraria aquest termini legal, amb el qual el decret corresponent seria nul de ple dret.

Amb tot, el TSJC s'ha pronunciat sense audiència del Govern en funcions, per la qual cosa caldrà esperar a conèixer si la suspensió del decret es manté fins a la resolució judicial del fons de l'assumpte. La qüestió encara oberta, davant aquestes eleccions oscil·lants, és si podria decretar-se un nou ajornament i en quines condicions, més enllà de les sanitàries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook