El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet públic aquest divendres el seu argumentari per suspendre de manera cautelar el decret de la Generalitat que ajornava les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig. El tribunal català justifica mantenir en vigor el procés electoral al·legant que «hi ha un interès públic molt intens» en la celebració dels comicis, perquè si no se celebren s'obrirà «un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques».

Ara bé, remarca que això no significa que no puguin donar-se canvis substancials d'aquí al 14 de febrer, «tant en les normes reguladores de l'estat d'alarma com en l'àmbit sanitari», derivats de l'evolució negativa de la pandèmia del coronavirus, «fet que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents adoptada d'acord a dret». És a dir, que si la pandèmia de la covid-19 obliga a decretar restriccions més severes, la decisió del tribunal es podria modelar des d'aquest divendres fins al 8 de febrer, quan prendrà la decisió definitiva. Una d'aquestes, que va provocar la suspensió de les eleccions a Euskadi i Galícia és el confinament domiciliari, però no està en mans del Govern, sinó del Govern central, decretar-lo i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja ho ha descartat.

El tribunal inquireix que la seva decisió no «obliga a votar irreversiblement el dia 14 de febrer del 2021, ni és el tribunal qui ha fixat aquesta data», sinó que manté «la celebració de les eleccions en la data en què les va convocar» l'Executiu català en la resolució del dia 21 de desembre del 2020. La resolució, que va ser avançada aquest dijous, aboca les eleccions a celebrar-se, de moment, el 14 de febrer, tal com estava previst inicialment.

Per adoptar aquesta decisió, el TSJC ha valorat que l'assumpte «afecta el dret fonamental de sufragi actiu i passiu, o dret al vot, la suspensió del qual no està prevista en el marc normatiu estatal de l'estat d'alarma, que admet expressament la dels comicis durant la vigència de l'estat d'alarma». Els magistrats consideren que les mesures sanitàries actuals a Catalunya «no limiten desplaçaments per a activitats no essencials, així com l'efectiva implantació de mesures preventives per les Administracions amb competència en matèria sanitària i electoral».

Procés electoral en marxa

El TSJC detalla que l'acceptació de la mesura cautelar de suspensió del decret suposa que continua el procés electoral «amb tota normalitat» en les seves diferents facetes. De fet, aquest divendres s'ha comunicat a les 75.000 persones escollides la seva obligació de formar part de les més de 8.000 meses electorals a tot el territori català. El dia 8 de febrer es publicarà la resolució que decidirà definitivament si es manté o no l'ajornament.

El tribunal va acceptar dimarts de forma provisional deixar sense efecte la postergació (va estimar una mesura cautelaríssima per la urgència de l'afer) i no ha modificat la seva posició després d'estudiar les al·legacions de la Generalitat. La fiscalia va coincidir amb el TSJC que si el decret no es paralitza de forma cautelar i acaba anul·lat, «amb tota probabilitat, si no plena seguretat», aleshores ja seria «inviable» celebrar les eleccions el 14-F, per tant, els recursos «perdrien la seva finalitat». El Govern, en canvi, va afirmar que «no hi ha cap raó» per tombar el decret i va expressar la seva «preocupació, perplexitat i indignació» pel que va considerar «judicialització de la pandèmia».