No fer extraescolars pot tenir conseqüències tant educatives com emocionals i socials. Així ho alerta el sociòleg i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Miquel Àngel Alegre, qui augura que a finals de curs es poden començar a observar efectes negatius si no es reverteix la situació.

Aquests poden ser infants i joves tancats en entorns familiars, més ansietat i menys motivació a l'escola. Tant ell com la directora de l'Aliança Educació 360, Fathia Benhammou, coincideixen que els més afectats tornen a ser els d'entorns desfavorits. «S'està escapçant el dret a l'educació, especialment als més vulnerables», diu Benhammou. Per això, reivindiquen que les extraescolars són «espais segurs» i demanen flexibilitzar les restriccions.

Els experts defensen la importància del component educatiu i emocional de les activitats extraescolars. «Anar a l'escola és condició necessària, però no suficient», resumeix Benhammou. En aquesta línia, estan convençuts que la suspensió de les activitats extraescolars portarà conseqüències que poden ser de caràcter més educatiu, però també en el terreny relacional i emocional, afegeix Alegre.

En aquests casos, les activitats telemàtiques poden ser un «pedaç», però Alegre assegura que estan a «anys llum» de la motivació que genera anar presencialment a practicar un esport, tocar un instrument, fer teatre o classes de reforç, per exemple. A més, amb l'opció virtual es continua deixant al marge totes aquelles famílies que no poden accedir a aquests recursos digitals.

Davant d'una eventual recuperació de les extraescolars, el sociòleg planteja que es tingui en compte quins són els col·lectius més perjudicats de no fer-les i es garanteixi que, com a mesura de xoc, hi puguin accedir per minimitzar desigualtats.