Una taxadora de 25 anys atractiva i sofisticada estudia amb cura un diamant porpra de 3,2 quirats el preu del qual podria ascendir a 15 milions d'euros. L'observen l'amo de la joia, un empresari suís que aquest 2 de gener de 2020 ha viatjat des de Dubai i ha arribat al despatx escortat per una agència de seguretat privada des de l'Aeroport del Prat, i un intermediari de la companyia catalana que ha propiciat la trobada. La taxadora finalitza la seva anàlisi. La pedra és autèntica.

La taxadora treballa per al comprador del diamant i la seva missió, de perita neutral per certificar la quantia del diamant, ha acabat. Agafa la joia, la introdueix en una capseta de cartó, la precinta i ordena que es guardi a la caixa forta de la companyia que oficia la transacció fins que el seu client doni l''ok' definitiu. Al venedor li sembla raonable i l'intermediari s'aixeca i obre la caixa forta. La dona diposita la capseta precintada a l'interior de la caixa forta i l'intermediari es disposa a tancar-la. La taxadora, de sobte, li ho impedeix. Ha oblidat fixar el precinte de la capseta com cal. Fica les mans en la caixa forta de nou, manipula el precinte i després les retira. L'intermediari tanca la caixa forta. La taxadora demana permís per a abandonar el despatx i fer la trucada al comprador del diamant que tanqués la transacció.

Passen cinc minuts. Passen cinc minuts més. Cinc més. Ja són vint. El venedor perd la paciència i l'intermediari sol·licita que es comprovi on està la taxadora. Ha desaparegut de l'edifici. Ni el venedor ni l'intermediari comprenen res, però una suor freda recorre la seva esquena. Corren cap a la caixa forta i obren la capseta de la joia: està buida.

Cas Diamant

Agents de l'Àrea de Recerca Criminal (AIC) dels Mossos d'Esquadra van rebre aquella mateixa tarda de fa més d'un any al venedor suís estafat i a l'empresari que l'havia posat en contacte amb la lladre. "Mai havíem vist una cosa així: un furt d'aquest valor ni d'aquesta elaboració", admeten fonts de l'AIC. Com l'empresa havia anat a recollir a la taxadora a l'hotel en el qual s'allotjava, allí va arrencar una recerca batejada com a 'Cas Diamant'.

L'hotel era l'Hesperia de l'Avinguda Diagonal. Gràcies a les càmeres de seguretat, els agents van obtenir fotografies de la taxadora i també del comprador. No era una treballadora neutral, havia actuat de connivència amb el client. Els Mossos van enviar les captures de tots dos al sistema Sirene d'intercanvi d'informació entre cossos. Paral·lelament, van estudiar la capseta que havien deixat buida en la caixa forta i d'allà van obtenir empremtes dactilars d'un tercer home, fitxat per la Policia Nacional. Al cap de pocs dies, la policia francesa va contactar amb els Mossos per revelar que havien identificat als dos sospitosos de l'hotel Hesperia. Els tres, la taxadora, el comprador i l'home les empremtes dactilars del qual estaven en la capseta de l'engany eren membres del clan Tudorache, d'origen romanès.

Els cossos policials van crear un equip de treball conjunt. Van punxar els seus telèfons mòbils i així van descobrir que el juliol de 2020 van enganyar a un col·leccionista de cotxes de Zurich i li van sostreure 200.000 suïssos (185.000 euros) i que a l'agost es van agenciar d'un altre diamant de 4,5 milions en un hotel de Cannes. El seguiment va constatar també que l'organització es va desplaçar a València el 15 d'octubre per a dur a terme un tercer embolic que no va efectuar perquè la víctima no es va presentar a la cita. Així mateix, els membres de la banda van mantenir contactes que no van prosperar amb persones d'alt poder adquisitiu de Dubai per a col·locar les dues joies usurpades: el diamant de Cannes i el porpra de Barcelona.