Maçanet de la Selva, amb un 59,08% de ciutadans que no van anar a votar, i Figueres, amb un 55,89%, són els dos municipis gironins que van registrar una major abstenció en la jornada de diumenge. En total, va haver-hi divuit localitats on l'abstenció va superar el 50%. Maçanet, a més, va ser el poble on l'abstenció va experimentar un major increment en termes percentuals: concretament, 36,75 punts més, ja que l'any 2017 s'havia situat només en un 22,33%. En canvi, els pobles amb més participació van ser Serra de Daró i Vilaür, i les dues localitats que van notar menys la davallada de participació van ser Queralbs i també Serra, ja que el nombre de votants només va caure entre el 6 i el 7%.

L'abstenció es va disparar fins al 45,23% diumenge a les comarques gironines, gairebé 25 punts més que la registrada en les últimes eleccions al Parlament. Però la caiguda de la participació es va repartir de forma diferent per la geografia gironina: malgrat que a totes les localitats, sense excepció, van perdre participació, en alguns casos aquest descens va ser més accentuat que en d'altres.

Els pobles on més es va notar l'augment de l'abstenció van ser, a banda de Maçanet, Cabanelles, on l'abstenció va créixer 35,33 punts, i Caldes de Malavella, amb 33,62 punts més. A continuació hi ha Vidreres (+33,13), Sant Joan les Fonts (+32,27) i Santa Llogaia d'Àlguema (+32,26). Més enrere, completant els deu primers de la llista, hi ha Sant Hilari Sacalm (+32,1%), Sils i Ripoll (+32 cadascun) i Hostalric (+31,27%). D'aquesta manera, sis dels deu municipis on més ha caigut la participació es troben a la comarca de la Selva. En total, però, a les comarques gironines hi ha fins a vint localitats on l'abstenció ha augmentat més de 30 punts.

Si s'observa, en termes globals, quins són els pobles que van registrar un major percentatge d'abstenció, Maçanet torna a aparèixer en primera posició, amb un 59,08%, seguit de Figueres, amb el 55,89%. La llista de pobles amb una abstenció més elevada també inclou Vidreres (54,34%), Puigcerdà (53,93%), Sant Climent (53,85%) i Salt (53,65%). A continuació hi ha Cabanelles (53,51%), Lloret (53,57%), la Jonquera (52,99%) i Palafrugell (52,49%), i més enrere, però superant també el 50%, hi ha Roses, Blanes, Sant Miquel de Fluvià, Castelló, Caldes, Sils, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Hi ha, doncs, divuit municipis que han tingut més d'un 50% d'abstenció.

La davallada de la participació, en canvi, s'ha deixat notar menys en municipis petits. Així, Queralbs, Serra de Daró i Sant Mori són les localitats on menys s'ha incrementat l'abstenció, ja que només ha crescut entre 6 i 7 punts. L'abstenció també ha tingut un creixement discret, per sota del 10%, a Espinelves (+8,1 punts), Pontós (+8,9), Palau de Santa Eulàlia (+9,25), la Selva de Mar (+9,67), Vilaür (+9,81) i Sant Andreu Salou (+9,83).

Si es tenen en compte els municipis on, en xifres totals, la participació ha estat més baixa, es pot comprovar com la llista inclou també moltes d'aquestes petites localitats. Així, Serra de Daró va registrar només una abstenció del 14,62%, igual que Vilaür, on es va situar en un 14,81%. Tot seguit es troben Espinelves (15,93% d'abstenció), Sant Andreu Salou (18,49%), Colomers (19,33%), la Tallada d'Empordà (20,8%), Queralbs (21,25%) i Sant Mori (22,03%).

En total, la participació a la circumscripció de Girona va caure fins al 54,75%, la xifra més baixa a la demarcació de totes les eleccions al Parlament. Van ser només uns 279.444 els gironins que van anar a dipositar el seu vot a les urnes el passat 14-F, jornada marcada per la pandèmia de la covid-19. Es tracta d'una dada molt per sota de la de fa quatre anys, quan va haver-hi 409.966 votants en unes eleccions que van assolir una participació històrica. Per trobar dades similars, caldria remuntar-se a les eleccions del 2006, quan la participació va ser del 57,13%.