La clau de la governabilitat independentista torna a estar en mans de la CUP i els anticapitalistes, que, conscients del privilegi que els va atorgar el resultat electoral, actuen amb cautela. No tenen pressa. Menyspreen que la urgència trepitgi el debat programàtic i esperen escoltar les ofertes d'Esquerra abans de moure fitxa.

La seva obcecació és «condicionar al màxim» la 13a legislatura, una afirmació de la qual no es pot extreure per ara que vulguin allotjar-se al Govern. No a qualsevol preu, repeteixen les files «cupaires». La negociació postelectoral va per llarg, l'equip negociador serà «variable» i les seves maniobres estaran subjectes als ritmes de l'assemblearisme que els caracteritzen. El 27 de febrer se celebrarà un consell polític ordinari per prendre la temperatura a la militància sobre la negociació postelectoral, però no hi haurà decisions sobre aquest assumpte. Pere Aragonès haurà de ser pacient i esperar.

Els anticapitalistes arribaran a la seva primera trobada amb els republicans disposats a escoltar, amb el seu programa electoral sota el braç. La seva lectura del 14-F és que l'independentisme surt reforçat per l'esquerra, de manera que exigeixen polítiques compassades a la seva interpretació. És a dir: «Amnistia i fi de la repressió» -llegeixi's que la Generalitat no recorri a supòsits de la «llei mordassa» per encausar manifestants-, «autodeterminació vinculant» -un referèndum abans de 2025, quan finalitza la legislatura-, «pla de xoc de rescat social» -la CUP exigeix ?una renda bàsica universal d'almenys 735 euros- i «transició ecològica».

«Buscarem un canvi, un gir de 180 graus en les polítiques d'aquest país [...] Vam dir que no volíem perdre ni un minut, però les presses no han de ser obstacle per fer les coses bé i pensant en el què i el com», va defensar Dolors Sabater en una compareixença a la seu del partit. I va anunciar que, paral·lelament als contactes per formar Govern, posen en marxa una ronda de trobades amb entitats socials per recollir les seves propostes en matèria d'habitatge, sanitat i educació.

Les cartes de Junts

Junts prepara la negociació amb ERC des d'una posició de fermesa i exigència. A l'espera de la concreció dels plans, que es guarden amb discreció, el partit de Carles Puigdemont està començant a mostrar les seves cartes i aquestes passen, en paraules d'un destacat candidat, per reclamar a Esquerra que el full de ruta independentista estigui més proper a les tesis desobedients de JxCat i la CUP, argumentant que sumen majoria al terreny secessionista.

D'entrada, Junts va reclamar un equilibri amb una certa paritat al Govern, malgrat haver quedat per darrere d'ERC en vots i en un escó. En el més immediat, la composició de la Mesa del Parlament, és més que probable que reclamin la presidència.

La negociació de la Generalitat ha de passar, segons els postconvergents, per no imposar cap full de ruta, però el Consell per la República-que lideren Puigdemont i l'exconseller Toni Comín- ja ha emès una nota en què aposta per un pacte independentista que culmini el procés mitjançant el diàleg i negociació amb l'Estat, però preparant-se per un exercici reeixit de la unilateralitat. Més d'un dirigent de Junts parla de terminis: uns mesos per a la negociació i, si no dona fruit, començar a implementar la via unilateral.

Unitat a Madrid

A més, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va reclamar a Catalunya Ràdio que el pacte de govern inclogui una estratègia compartida al Congrés dels Diputats. Una missió molt difícil atès que fins ara les visions han estat antagòniques.

Paral·lelament, ERC es va acomodant a la seva nova posició al centre del tauler i de lideratge de les negociacions. Tot està mesurat. Que les negociacions siguin bilaterals, i no en conjunt, com a mínim les tres forces independentistes, obeeix, precisament, a aquesta situació de comandament d'ERC. «Liderem, així ho han volgut les urnes. I és evident que la ronda de contactes, com a mínim a l'inici, ha de ser bilateral».

L'elecció de començar les negociacions amb la CUP rebla la mateixa idea. ERC i els altres. I entre «els altres», els republicans comencen «amb qui compartim més, en una situació definida pel 14-F en què s'ha demostrat que l'independentisme majoritari és d'esquerres». Junts espera torn. El primer canvi després dels comicis.