Els periodistes i els diaris no hem de ser notícia. I avui tampoc ho serem. Les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél van passar el dijous per la porta d'El Periódico a Barcelona. Algú va cridar: «Premsa espanyola, manipuladora». Van treure un piolet i van intentar rebentar els vidres de la porta. I van marxar. Abans de fer-ho, van intentar impedir que el redactor que cobreix aquestes manifestacions, Guillem Sánchez, els gravés amb el seu mòbil. «No marxaré, soc periodista», els va replicar. Guillem ens representa i gairebé no faria falta dir res més.
No va haver-hi danys personals. Gràcies a tots els que, personalment o a través de les xarxes, van mostrar la seva solidaritat amb la redacció. També als que van aprofitar per recordar que ho feien a pesar que moltes vegades no els agrada el que publiquem. I reconeixement per igual als que van utilitzar l'incident per recordar-nos que menyspreen la nostra línia editorial i que, d'alguna manera, ho teníem merescut.
«Podré no estar d'acord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho». Aquesta frase d'Evelyn Beatrice Hall, biògrafa de Voltaire, resumeix la nostra manera d'afrontar aquest assumpte. No estem d'acord amb Hasél, però el defensem pel que fa a la seva llibertat d'expressió, no de coacció ni d'incitació a la violència. Per això, arran de la seva condemna, li vam fer una entrevista i vam dedicar un editorial al tema. Avui ho tornaríem a fer sens dubte. I no esperem res a canvi. És el nostre propòsit i el nostre compromís amb els lectors i amb la societat. Clar que ens agradaria ser corresposts. Ens agradaria que quan recuperi la llibertat, Pablo publiqués un tuit condemnant la violència d'aquests dies, no sols l'atac a la seu d'El Periódico de Catalunya. També ens agradaria que la pròxima vegada que passi per la nostra porta, la persona que va intentar rebentar els vidres es pari i ens concedeixi una entrevista. Volem entendre per què defensa la llibertat d'expressió atacant la llibertat d'expressió. Volem entendre per què protesta contra la presumpta repressió policial exercint la violència gratuïta. Ens agradaria també que les forces polítiques, algunes en el Govern o en tràmit d'estar-ho, critiquessin amb igual contundència els errors i els excessos policials i judicials i els errors i els excessos d'alguns manifestants.
Seguim on estàvem. La violència no ens canviarà. Mirem, entenem i expliquem. Fins i tot, o principalment, el que no coincideix amb els nostres propòsits o el que no ens agrada. No ens tornarem ni violents ni autoritaris ni feixistes. Aquesta facilitat no els la donarem. Serem, com va recomanar Popper, intolerants amb la intolerància. Igual que el Guillem, no marxarem. Som periodistes.
