Els Mossos d'Esquadra, de nou, al centre d'un huracà d'interessos polítics, discursos contradictoris, protesta social, violència i destrosses, l'ús de bales de foam per a dispersar a manifestants i un notable divorci entre els agents i els seus comandaments, d'una banda, i el nou ´conseller' i els partits del Govern, per un altre. Tot això en un context de tensió, donada la previsió de noves mobilitzacions, i una evidència: una jove que ha perdut un ull suposadament per un tret d'una bala de foam de la policia.
La situació del cos autonòmic, un assoliment d'autogovern del nacionalisme català, porta mesos deteriorant-se políticament. D'una banda, el partit del Govern que pilota la conselleria, Junts per Catalunya, ha fet bandera de les posicions més radicals contra l'actuació policial. Va demanar la dimissió del conseller Miquel Buch, de Junts, i va forçar, a través de l'expresident Quim Torra, recerques internes. Torra va trigar a condemnar la violència dels manifestants. I la recerca interna, definida com la major auditoria als Mossos, va acabar amb escasses concrecions.
Més precedents
A aquests precedents poden sumar-se els de la vaga general de 2012 i el polèmic desallotjament dels indignats de la plaça de Catalunya de Barcelona, ordenat pel llavors conseller Felip Puig, entre altres. El cas Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per una bala de goma, va motivar ja llavors una voluntat de revisió del model de seguretat pública.
El moment culminant de l'actual tensió política i policial es va produir el dijous passat. Després que el director general dels Mossos, Pere Ferrer, afirmés que «no és el moment» de parlar de canvi de model policial, Junts va llançar un comunicat contra l'actuació dels Mossos i, al mateix temps, el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, també demanava una revisió «urgent» i «inajornable» del model d'ordre públic. Sectors de Junts no amagaven ahir la seva discrepància amb aquesta posició política. Hores després, els Mossos tancaven files de manera contundent. Primer, amb una reunió de la cúpula dels agents, a instàncies del major, Josep Lluís Trapero, en la qual es va defensar l'actuació dels agents i es va demanar evitar els «silencis i el soroll» al seu voltant. És més, segons citava l'agència Efe de fonts presents en la reunió, en la mateixa no es va entrar a fons del debat polític suscitat al voltant de l'actuació dels Mossos, encara que un dels comandaments va prendre la paraula per a demanar que el cos es conjuri per a «aïllar-se del silenci i del soroll» que envolta les seves intervencions.
L'altre partit del Govern i vencedor de les eleccions, ERC, va optar ahir per una posició temperada: Disposició a «enfortir» el model policial, com va afirmar en una roda de premsa el dirigent d'Esquerra, vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès. La republicana Marta Vilalta sí que va explicitar la voluntat d'escometre «un canvi de model de seguretat pública» en favor de la mediació.
Atraure la CUP
Missatges, el de Vilalta i el de Junts, en un context de negociacions polítiques per a atreure a la CUP a un pacte de govern, mentre els anticapitalistes van reclamar de nou la dimissió del conseller d'Interior, com van fer amb els seus antecessors, i l'eliminació de la Brigada Mòbil (els antidisturbis) dels Mossos.
Els sindicats policials van aixecar també la veu d'una manera encara més contundent que en anteriors ocasions. Jordi Silva, representant del sindicat de comandaments, en declaracions a TV-3, descrivia a un cos policial «cansat i desesperat per la classe política», i replicava a la petició d'un canvi de model policial: «Parlem del model social que estem creant, grups esperant per a cremar-lo tot, fer barricades, atacar a la policia...». Toni Castejón, del sindicat Fepol, també va tancar files: «Els companys estan treballant bé, amb les eines que tenim, fem». «No pot ser que políticament se'ns estigui qüestionant. Els Mossos no són el problema, sinó la solució», va afegir.
