En època de negociacions per formar un Govern, Pere Aragonès va evitar ahir qualsevol temptació de deixar caure sobre les espatlles de Miquel Sàmper (JxCat) tota la responsabilitat per la gestió política dels operatius policials d'aquesta última setmana pel cas Hasél. El president substitut en funcions va fer una crida «a aprofundir i posar al dia» el «model de policia democràtica» que opera a Catalunya. I fer-ho per les vies parlamentàries per aconseguir el màxim acord possible. Després de mostrar el seu suport als 17.000 treballadors públics que vetllen per la seguretat i l'espai públic, en referència als agents del Cos de Mossos d'Esquadra (CME) i, també, el seu compromís amb la llibertat d'expressió, Aragonès va eludir tota polèmica amb el conseller d'Interior, ja que va assenyalar que aquests dies hi ha hagut «una comunicació constant entre Sàmper, els comandaments dels Mossos d'Esquadra» i ell mateix, i que la crisi s'afronta «de manera conjunta i amb responsabilitat compartida».

La senda parlamentària

Aragonès va recórrer, per tant, la senda parlamentària oberta al matí tant per ERC, via Marta Vilalta, com per Junts, amb Elsa Artadi. La vicepresidenta de la força puigdemontista també va mostrar el seu suport al CME, però va proposar la creació d'una comissió d'estudi al Parlament sobre el model d'ordre públic. «La millor manera de preservar el cos i de defensar els agents és identificar les actuacions que no siguin correctes i revisar els protocols que siguin necessaris», va dir Artadi.

Curiosament, un discurs semblant al del vicepresident de la Generalitat, que va reclamar «investigar si hi ha hagut mala praxi per part d'alguns agents». Però també, arrelant amb la tercera pota del seu programa de campanya (els altres dos són l'autodeterminació i l'amnistia) va demanar «analitzar l'origen últim d'aquest malestar» que, segons ell, es troba en la «precarietat i les desigualtats».

Aragonès va demanar evitar que el debat sobre la seguretat i el paper dels Mossos es converteixi en «un pimpampum» polític, fet pel qual va reclamar tractar la qüestió «des de la serenitat i la distància, mai en calent». Buscant sempre l'equilibri, va advocar per «no criminalitzar les protestes» i, al mateix temps, va assenyalar que «la crema de mobiliari públic i el pillatge no són mostres de la llibertat d'expressió».

El líder republicà també va assenyalar que sempre ha estat «a disposició del Parlament», en referència a la petició de compareixença que el PSC li ha fet perquè doni detalls del que ha passat en l'última setmana a la diputació permanent de la cambra catalana, a l'espera ja de constituir el nou hemicicle sortit de les urnes el 14-F.

I és que, hores abans, la viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, va anunciar que el seu partit sol·licitarà la compareixença d'Aragonès perquè expliqui la seva «incompareixença» davant els disturbis dels últims dies. «Tothom es pregunta on és Aragonès. Portem moltes nits en què els nostres carrers estan incendiats i en què s'estan saquejant botigues i el que clama al cel és la incompareixença d'Aragonès», va criticar. Ciutadans va anar encara més lluny i va presentar una querella per prevaricació contra Sàmper.

Per part seva, la candidata de la CUP, Dolors Sabater, va comparar el que s'està vivint aquests dies als carrers amb «els anys foscos del franquisme i el final de la dictadura». «Som molts els que hem viscut la lluita de la dictadura i estem vivint coses semblants, que són les mateixes», va afegir, segons ACN, des de davant l'Audiència de Barcelona, on va participar en l'acte de suport a Marcel Vivet pels aldarulls que hi va haver en una manifestació contra el sindicat policial Jusapol. A Vivet se l'acusa de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions lleus a un agent. Sabater va denunciar que al carrer hi ha «mala praxi i ulls buidats» per part dels Mossos.

La candidata de la CUP va defensar que la connivència amb l'abús policial i l'abús judicial només té com a objectiu anar en contra de la protesta dissident que, segons va dir, «fa nosa al poder». «Aniran contra aquesta organització popular per tots els mitjans. Hi hagi un dictador, hi hagi un règim del 78, monarquia parlamentària o hi hagi pseudodemocràcia», va concloure.

Condemna explícita

Paral·lelament, cinc dies després de publicar un missatge a Twitter que va desencadenar les crítiques de tota la dreta i del PSOE, Pablo Echenique va condemnar, per primera vegada i de manera explícita, les protestes violentes que s'han viscut en els últims dies a diverses ciutats espanyoles per la condemna al raper Pablo Hasél. No obstant això, el portaveu parlamentari d'Unides Podem va assenyalar que s'ha originat un «fals debat» al voltant de la posició de la seva formació i del Govern en el seu conjunt respecte a aquests incidents perquè resulta obvi que estan en contra d'aquests disturbis.

Dimecres passat, coincidint amb la segona nit de protestes, el dirigent morat va publicar un missatge a les xarxes socials mostrant el seu suport «als joves antifeixistes que estan demanant justícia i llibertat d'expressió als carrers». A més, Echenique va carregar contra la policia i la «violenta mutilació de l'ull d'una manifestant». Segons va dir, aquests fets haurien de ser investigats i s'hauria de «depurar responsabilitats amb contundència».

Incidents menors en la setena nit de protestes

Unes 700 persones es van manifestar ahir a la nit a Barcelona per demanar la llibertat del raper Pablo Hasél, en un setè dia consecutiu de convocatòries en què els incidents van ser menors. Durant la manifestació a Barcelona, en la qual els Mossos van detenir dues persones que tenien requeriments judicials pendents i una tercera per desordres públics a la zona de Gran Via amb Girona, amb prou feines es van cremar contenidors i només en una ocasió la policia va dissoldre els manifestants amb les seves furgonetes.

En la setena jornada de protestes, la pluja va fer la seva aparició a Barcelona, quelcom que va obligar els primers grups de persones que van acudir a l'Arc de Triomf a les set de la tarda a aixoplugar-se sota aquest monument. Una hora després, es van posar en marxa.

En arribar a la Via Laietana, els manifestants van pujar cap a la comissaria de la Policia Nacional, on alguns d'ells van començar a insultar els policies i a tirar-los objectes, com ampolles, fet pel qual els Mossos d'Esquadra els van alertar que carregarien. Finalment, els manifestants van optar per seguir la seva marxa i alguns van començar a cremar contenidors. A Gran Via amb Girona, els Mossos van utilitzar les seves furgonetes per dispersar els manifestants.