El 6 d'abril del 2020, amb el món sencer sumit en la primera onada de la pandèmia de coronavirus, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) felicitava l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona per la seva gestió de la crisi sanitària. L'organisme destacava la capacitat del centre per «reformular tots els espais» i «preparar tots els seus professionals per avançar-se al virus». Ara el model de la Vall d'Hebron és un cas d'estudi a escoles com el centre de negocis privat IESE Bussiness School, que ahir va impartir una classe als seus alumnes titulada «Cas Hospital Universitari Vall d'Hebron: gestió de la covid-19».

La gestió de la pandèmia, segons el gerent de Vall d'Hebron, Albert Salazar, es va dividir en dos eixos. D'una banda, en la necessitat de treballar qualsevol projecte en col·laboració amb tots els agents del territori. De l'altra, en l'àmbit intern, en la potenciació dels equips multidisciplinaris. «El covid-19 ens ha demostrat que el treball conjunt entre especialitats, estament, metges i infermeres, és capaç d'aconseguir resultats molt superiors en l'atenció als pacients», va dir Salazar.

«Investigar sobre la gestió de la pandèmia en un hospital com la Vall d'Hebron ha sigut tot un encert, ja que avui dia no hi ha res escrit sobre això», va destacar per la seva banda el professor d'IESE, Jaume Ribera. «Els estudiants han pogut veure un exemple real de l'evolució de les fases d'una crisi i com encaixa en l'estratègia futura d'un centre hospitalari», va afegir.

L'hospital públic de la Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya i que per tant compta amb més recursos que altres de més petits, es va preparar ràpidament quan van arribar les primeres notícies de la Xina sobre el virus. A més, va aconseguir sextuplicar llits d'unitats de cures intensives (UCIs) al pic de la pandèmia, va contractar fins a 1.150 professionals més per atendre els pacients i va reconvertir el Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron en un espai sanitari per tractar malalts amb coronavirus. Tot això li va valer les felicitacions de l'OMS.

Salazar va reconèixer ahir que, a falta de precedents, «hi va haver un percentatge altíssim d'improvisació». «No teníem un model en què fixar-nos. Sabíem el que passava a la Xina i Itàlia, on la situació era catastròfica. Nosaltres teníem els plans de contingència de cada hivern per a la grip, però la covid va ser una altra cosa», va dir Salazar.

Però, tot i així, la Vall d'Hebron va saber anticipar-se a l'arribada del virus: abans que es detectés el primer cas a Catalunya (el 22 de febrer), va crear protocols d'actuació i plans de contingència que plantejaven fins a una dotzena d'escenaris. La direcció del centre va decidir ràpidament que fins a 800 administratius treballessin des de casa, va suspendre les visites dels familiars i va reconvertir la visita ambulatòria en una de telefònica. «Hi va haver per la nostra banda una certa anticipació des de finals de gener, no vam minimitzar l'amenaça i vam poder preparar tot això», va dir ahir el gerent.Un altre element important va ser la «ràpida adequació d'espais» per als pacients més crítics que requerien una UCI. Molts d'ells empitjoraven ràpidament, cosa que feia necessari tenir llocs disponibles. «Abans de la pandèmia teníem 52 llits UCI. En la primera onada vam arribar a tenir 222 pacients crítics en UCIs, però teníem preparades fins a 300 llits ucis distribuïts en 13 espais diferents», va recordar Salazar. Tot això es va poder fer «perquè es va cancel·lar l'activitat restant», a excepció de les urgències com ara ictus, infarts i trasplantaments d'emergència: «Tota la Vall d'Hebron es va convertir pràcticament en un hospital d'una sola malaltia. Ens vam quedar uns 50 o 60 llits, a un o dos dies, que tots els pacients sense excepció tinguessin pneumònia per covid».