El començament dels assajos d'AstraZeneca en menors de 16 anys, que s'uneixen a d'altres com els de Moderna, Pfizer o Sinovac, ha obert una pregunta que queda retardada per la pressa de protegir els més vulnerables: s'han de vacunar contra el coronavirus els nens i nenes? Una pregunta que, no obstant això, no té una resposta ferma que fixi càtedra i que no estigui subjecta a una possible modificació en el futur. És el que té una nova pandèmia.

«En principi, diria que arribarà el moment en què s'hauran de vacunar, però és fer una hipòtesi, perquè no sabem com evolucionarà el virus», resumeix Luis Blesa, president de la Societat Valenciana de Pediatria. «Hi ha moltes coses que no se saben», continua el metge, que exposa que fins ara els assajos de les vacunes no s'havien fet en menors pel mateix funcionament habitual i perquè l'objectiu era aconseguir protegir els adults més vulnerables, especialment els de més de 70 anys.

De moment, com recorda la doctora en Medicina i investigadora adscrita a l'Àrea de Vacunes de l'institut Fisabio, María Garcés-Sánchez, «el que sabem és que els nens estan tenint escàs protagonisme, afortunadament, en la pandèmia; gairebé no s'infecten i transmeten poc la malaltia». «Passen la malaltia d'una manera extraordinàriament lleu», corrobora l'expert en Salut Pública, Salvador Peiró.

Una de les explicacions sobre per què els més petits es deslliuren de la covid es troba, segons un estudi de la Universitat de Colúmbia dels Estats Units, en la producció d'immunitat. Així, segons aquest, els infants produeixen més anticossos dirigits a la proteïna S del SARS-CoV-2, que actua com a clau d'entrada a les cèl·lules per infectar-les. «És possible que per això el virus tingui més dificultat per entrar a les cèl·lules o expandir-se i reproduir-se en l'organisme», assenyala Blesa.

«És més prioritari vacunar la població adulta», incideix Garcés-Sánchez. A partir d'allà comença el dubte sobre què cal fer en el futur quan es disposi de prou vacunes. «Haurem d'estar atents a com evoluciona el virus», explica la també pediatra, que indica que si s'adapta, com la resta de coronavirus, «acabarà sent un procés lleu, que es quedi limitat a la població infantil».

Aquesta és, precisament, una altra de les explicacions que es donen sobre per què els menors tenen casos més lleus. Així, estar en contacte habitual amb altres coronavirus similars a la covid-19 els hauria permès haver generat anticossos preparats contra aquests i que servirien de protecció davant l'actual SARS-CoV-2. No obstant això, els nens continuen contagiant-se (tot i que més lleu i en menys proporció) i, sobretot, poden contagiar, tot i que els experts recorden que la seva capacitat és menor.

«Vacunar els nens en un context en què la majoria de la població està immunitzada podria ajudar a frenar qualsevol possible transmissió i evitar tenir reservoris del virus», explica Salvador Peiró, que, no obstant això, incideix que encara hi ha moltes incògnites. Entre aquestes hi ha la mateixa que la de la doctora Garcés-Sánchez sobre com evolucionarà el virus i les noves variants del coronavirus. «Potser hem de revacunar-nos en un temps per reforçar la immunitat davant l'evasió d'algunes variants com la brasilera o la sud-africana», afegeix i, en aquest cas, destaca que els menors d'edat «tornarien a ser els últims». La també integrant del Comitè Assessor de Vacunes explica que amb les cobertures «elevades» a la resta de la població i les dades que orienten que les noves vacunes podrien generar cert grau d'immunitat esterilitzant suposarien un impacte important en el control de la malaltia sense necessitat de vacunar els infants».