Ha passat gairebé un any des que el diari Ara destapés un presumpte cas d'assetjament sexual en la Conselleria d'Exteriors a càrrec del cap de gabinet i mà dreta del llavors conseller, Alfred Bosch. Carles Garcias havia estat denunciat per diverses víctimes. El cas va provocar la dimissió de Bosch en quedar en evidència que el cas havia estat tractat en els òrgans del seu partit, ERC, però no en els llits dels quals disposa la institució de la Generalitat. Han fet falta tres informes per arribar a una decisió, i aquesta ha estat la d'obrir un expedient sancionador a Bosch, per «la presumpta infracció de principis ètics i normes de conducta d'alts càrrecs».

L'exconseller, en declaracions a Efe, es va felicitar que s'incoï aquest expedient per poder defensar-se i va denunciar «indefensió» en aquest cas. Un cas que ha generat un profund malestar en l'ala del Govern sota tutela de Junts per Catalunya. Una incomoditat manifesta amb una tramitació de mesos malgrat que l'executiu ha fet bandera de la tolerància zero contra casos d'assetjament i agressió sexual.

«A tots ens agradaria que l'Administració anés amb més celeritat a l'hora de treballar, no ha estat en aquest cas, però més enllà dels terminis crec que és important que s'ha anat avançant», va assumir la portaveu del Govern i titular de Presidència, Meritxell Budó.

El cas ha requerit de tres informes. El primer, a l'agost, de l'àrea de Funció Pública (en mans de JxCat), proposant una sanció en concloure que Bosch coneixia l'assetjament sexual que presumptament practicava el seu col·laborador. Posteriorment, al desembre, un segon informe del comitè d'ètica pública (en mans d'ERC) recomanava no sancionar. El president en funcions, Pere Aragonès, va fer ús de les seves potestats per no executar cap sanció i va demanar un tercer informe al desembre, el resultat del qual no s'ha conegut fins ara, una vegada passats els comicis del 14-F.

«Conclusions diferents»

Un extrem que no ha passat inadvertit a Bosch, qui es va felicitar per la decisió i va recordar que els diferents informes han llançat «conclusions diferents», al mateix temps que es va queixar que en cap d'ells ell havia tingut «l'oportunitat de declarar i contrastar els fets». A partir d'aquest expedient haurà de ser la instructora del cas la que decidirà «l'existència o no d'alguna responsabilitat» del conseller per no haver actuat d'acord amb el protocol del Govern davant un cas d'assetjament sexual. El contingut d'aquest últim expedient és confidencial, per la qual cosa la portaveu del Govern va eludir comentar-lo.