El magistrat del Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers fugits, es planteja elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres, després de la negativa belga a lliurar Lluís Puig.
En una providència, Llarena concedeix tres dies de termini al fiscal, a l'acusació popular i als advocats dels processaments que es troben en situació de rebel·lia Carles Puigdemont, Lluís Puig, Antoni Comín i Clara Ponsatí (sobre els quals pesa una ordre de detenció i lliurament en vigor) perquè formulin les seves al·legacions.
En concret, els demana conèixer la seva opinió abans de decidir si planteja una qüestió prejudicial al TJUE sobre l'abast de les possibilitats de petició i de les raons de denegació d'una euroordre amb la finalitat de poder establir criteris estables que condueixin la decisió de mantenir, retirar o emetre noves ordres de detenció i lliurament contra Puigdemont i els exconsellers.
Així mateix, els sol·licita que informin sobre el contingut de la qüestió o qüestions que haurien de formular-se a Estrasburg.
Discrepàncies
Llarena va formular després de rebre la comunicació oficial de les autoritats judicials belgues, de caràcter ferm, de denegar el lliurament de l'exconseller Lluís Puig per entendre «que l'autoritat espanyola que ha emès aquest mandat no era competent per fer-ho».
Però la decisió dels jutges belgues «discrepa de la que sosté aquest Tribunal Suprem» afirma el magistrat espanyol, per qui «la interpretació definitiva de la norma no només afecta les decisions de lliurament que hagin de prendre's en un futur i a la seva eficàcia processal, sinó que condiciona la subsistència d'unes mesures que impacten directament i permanentment en el dret a la llibertat dels afectats».
I, afegeix, «no només respecte a la seva llibertat de moviments» a Bèlgica, «sinó tots aquells altres Estats de la Unió on avui opera la seva ordre de detenció i que puguin restringir la seva llibertat en un futur».
