Les imatges del furgó policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona cremant han impactat sobretot a Euskadi, al col·lectiu dels ertzaines, perquè el seu cos policial va veure com vuit agents van ser ferits als anys 90 per atacs incendiaris contra els vehicles que ocupaven.
Precisament, a recordar als ertzaines víctimes del terrorisme es dedica la plataforma Mila Esker (Mil gràcies). El seu president, Julio Rivero, comandament intermedi de l'Ertzaintza amb 28 anys d'experiència, observa «amb preocupació» la deriva dels aldarulls nocturns a Barcelona. «Veiem a Catalunya una imitació de les conductes de la kale borroka», comenta des de Bilbao. «No són protestes espontànies, com tampoc ho eren les d'aquí, i hi ha una interrelació de causes. El germen s'ha traslladat a Catalunya», assevera.
«L'Ertzaintza va sofrir infinitat d'atacs incendiaris en la pitjor època de la kale borroka -recorda-. I la gravetat d'aquests atacs va demostrar que el que era violència de carrer s'havia convertit en terrorisme. Aquest terrorisme de baixa intensitat dels quals anomenaven ´els nois de la gasolina' té una finalitat greu: la mort o els danys als agents de policia».
Davant els successos de Catalunya, «sentim impotència», opina l'ertzaina Rivero. I s'explica de forma molt crítica no només amb la Generalitat, sinó amb tots els governs: «La policia és l'últim recurs d'un govern per a garantir la seguretat ciutadana; si no se li donen recursos i cau, ja no queden més defenses ciutadanes, ni se n'esperen. Ens dona la sensació que s'està enviant a la policia sense recursos, sense mitjans, sense tàctica i sense nombre suficient d'efectius».
Convençut que «també ho pensen els Mossos i Guàrdies Urbans» barcelonins, Julio Rivero assevera que «la policia no pot anar en precari davant els violents, no es pot enviar a unes desenes d'agents a contenir a una massa de milers de persones».
