Ja comença a ser visible l'esquema que segueix ERC en les seves negociacions amb Junts i la CUP per formar Govern. Amb la voluntat d'arribar a acords amb els anticapitalistes, per ancorar el programa de govern en els postulats d'esquerra i deixar en minoria els de centredreta, que encara dominen Junts, els republicans s'han llançat a pactar una agenda social amb la CUP que, se suposa, i si es tanca l'acord, traslladaran als postconvergents. En el sentit contrari, amb Junts, Esquerra intenta consensuar un full de ruta del procés, la qüestió a la qual més transcendència dona la postconvergència.
No es tracta d'una geometria variable, ja que amb el pas dels dies tots haurien d'acabar negociant sobre tots els temes. Encara que alguns republicans assenyalen que els postconvergents «no volen parlar de res més que la independència». El pla, amb tot, és iniciar la negociació amb cada força per l'assumpte que més fàcilment els pot portar a un pacte. Una negociació cap-i-cua. Tot i que no exempta de dificultats: Junts va insinuar ahir que el debat sobre la policia catalana, sobre la qual es basa la sintonia entre ERC i CUP, hauria de quedar-se al marge de la negociació de govern.
Els 15 dies de converses entre ERC i la CUP, a més, sembla que han forjat un clima de confiança entre les dues forces prou ampli per superar els primers obstacles. Com, per exemple, la polèmica generada després dels disturbis de dissabte. Els incidents es van registrar després d'una manifestació convocada per la CUP i, lluny de generar una ruptura, les dues forces van reafirmar ahir el camí iniciat.
Declaracions confuses
Fins i tot per sobreposar-se a unes confuses declaracions de la presidenciable anticapitalista, Dolors Sabater, que va assegurar a TV3, que havien arribat a un «primer acord» amb ERC perquè la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra no acudeixi als desnonaments, una moratòria en l'ús de les bales de foam i que la Generalitat es retiri de les acusacions contra activistes. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, i fonts de la CUP van rebaixar les declaracions a un «compromís» que ja van adquirir en la reunió de divendres passat i van emmarcar el pacte en la creació d'un equip jurídic dels dos partits per estudiar la viabilitat d'aquestes tres condicions que previsiblement s'acabaran dilucidant en una comissió parlamentària.
A les files de la CUP dibuixen les condicions per seure a negociar perquè, segons la seva opinió, encara no s'ha entrat en el terreny de la negociació. Fonts de la formació assenyalen que la dissolució de la unitat d'antiavalots no és una petició sine qua non per investir Aragonès, però sí el compromís amb fer un gir al model policial. La CUP posarà sobre la taula en les properes trobades un «rescat social» -la seva proposta és una renda bàsica universal d'uns 735 euros-, la celebració d'un referèndum abans del 2025, i el respecte a la sobirania del Parlament, acompanyada d'un cordó sanitari a Vox.
Major responsabilitat
Aquestes dues últimes pretensions es lliguen al repartiment de la Mesa del Parlament. La CUP no renuncia a presidir la cambra per «confrontar la violència de l'Estat» -recuperar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional en matèria social-, i perquè no hi hagi cap problema a l'hora de portar a debat mocions que puguin ser suspeses pels tribunals. «El Parlament ha d'elevar un grau en l'assumpció de responsabilitats», va destacar Sabater.
Vilalta, per la seva banda, va desgranar part de l'oferta d'ERC, emmarcada en quatre eixos que encaixen com un guant amb els desitjos anticapitalistes: un pla de rescat social, un pla de reconstrucció i transformació postcovid, un pacte antifeixista, i establir les bases per avançar cap a la república catalana.
Així, els republicans proposen un pla d'ocupació juvenil i un pla de xoc contra la pobresa i dur a terme «una croada contra els desnonaments», entre altres qüestions.
