Pere Aragonès es va estrenar ahir com a presidenciable millor col·locat per seure al Palau de la Generalitat. En plenes negociacions amb la CUP i Junts per formar un Govern i just en el dia en què les converses amb els postconvergents «van fer un important pas endavant», segons fonts republicanes, el coordinador d'ERC va advertir als puigdemontistes que no han de caure en la temptació d'intentar forçar una repetició de les eleccions, «perquè les crisis, sanitària, social, econòmica i democràtica» no esperen. «No podem malbaratar la gran majoria per l'amnistia i l'autodeterminació, i no ens podem perdre en càlculs electorals», va sentenciar.

Davant d'un selecte auditori, amb la presència de Laura Borràs (JxCat) i Dolors Sabater (CUP), just darrere d'Oriol Junqueras i un grapat de files per davant de Javier Faus (Cercle d'Economia) i Antoni Cañete (Pimec), que ocupaven les últimes cadires, Aragonès es va esplaiar en els reptes que té Catalunya per davant. I va sumar una quarta crisi, la democràtica, a les tres nascudes amb la covid-19. Així, segons el republicà, «la democràcia estarà en crisi mentre no es resolgui el conflicte polític entre Catalunya i Espanya». Això sí, Borràs i Sabater no van poder escoltar cap tipus d'horitzó temporal d'un hipotètic nou referèndum.

«Independentisme transversal»

Aragonès no va presentar grans novetats pel que fa a com afronta ERC aquest conflicte. Va reiterar la seva estratègia d'«ampliar l'independentisme i fer-lo més transversal i universal», fins al punt d'assenyalar que la conferència era un «al·legat» a favor d'un «Govern del 3 d'octubre», és a dir, el quadripartit amb Junts, CUP i En Comú Podem. Curiosament, no va assistir a l'acte cap representant d'aquesta última força. El més proper va ser la presència de Xavier Domènech, excap de files dels comuns al Parlament.

Va recordar la majoria «inapel·lable» aconseguida el 14-F a favor de «l'amnistia i el dret a l'autodeterminació» i, també, la igualment indiscutible (51,7%) a favor de la independència, i va fer una crida a treballar «des de les posicions que puguem compartir, com vam fer amb els pressupostos de la Generalitat», en referència al pacte del bipartit JxCat-ERC amb els comuns, fa 11 mesos.

Aragonès es va esforçar per estovar els seus possibles socis, als quals els va assenyalar que «tots», també ERC, «havien de sortir de la zona de confort» i els va recordar que es pot fer «molt més» estant a l'Executiu que des l'oposició.

Va dedicar poc temps a analitzar el paper de l'Estat, encara que sí va ser contundent en culpar-lo, via repressió, de la «interinitat» viscuda a la Generalitat en els últims mesos. I ni tan sols va esmentar la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez on, se suposa, s'han de solucionar les qüestions relatives a aquest conflicte polític. En tot cas, sí va respondre a un argument habitual de Sánchez, segons el qual l'independentisme ha fracturat la societat catalana, per dir que «el que divideix els catalans és la crisi social» derivada de la pandèmia.