Economia, economia i per sobre de tot, l'economia. Aquest va ser el clam unànime i el missatge que va marcar el discurs dels diferents representants de l'empresariat català, conjurat ahir a l'antiga Estació del Nord de Barcelona. Hi eren (gairebé) tots, des de les petites empreses fins a les grans; des de les organitzacions pro independència (com la Cambra o FemCat) fins a empresaris que públicament s'hi han manifestat en contra. De tots els sectors, des del comerç, a l'automobilístic, passant per l'hostaleria, l'esport o la cultura. El crit del món dels negocis català es va expressar en aquesta ocasió com una sola veu: «Ja n'hi ha prou, centrem-nos en la recuperació».

Un doble ja n'hi ha prou, contra els actes vandàlics i els disturbis de grupuscles que han entelat gairebé dues setmanes de protestes per la llibertat d'expressió i la precarietat que tenalla els més joves per la segona crisi consecutiva. I un ja n'hi ha prou contra la crispació política que Catalunya arrossega des de ja fa anys i a favor del «diàleg» i els «consensos» per treballar per una sortida ràpida i el menys dolorosa possible a la crisi sense precedents que ha suposat la pandèmia del coronavirus.

El d'ahir va ser el primer acte unitari de l'empresariat català per demanar una sortida a la inestabilitat viscuda en els últims dies, després dels actes vandàlics que han destrossat els aparadors (i la imatge) de la zona noble barcelonina. Les dues grans patronals catalanes, amb especial protagonisme de Foment del Treball, van ordenar aquesta olla de grills i la van coordinar en un cor unitari. Segons els càlculs dels organitzadors, en l'acte unitari estaven representades més de 400.000 empreses, que donen feina a més de 2,3 milions de treballadors i produeixen el 90% del PIB català.

«Comptin amb tots nosaltres, governin amb la prioritat d'aixecar l'economia i amb lleialtat institucional. Donin exemple de diàleg i pacte i no de l'excessiva confrontació que desgraciadament hem viscut en els últims temps», van ser les últimes paraules del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, en la cloenda de l'acte. Abans, però, una advertència per si els partits ignoren el seu clam. «La societat organitzada no som un contra poder, som el poder, que democràticament deleguem», va afirmar el líder patronal.

«La situació ho requereix»

Els discursos pronunciats ahir des de la palestra instal·lada a l'Estació del Nord van destil·lar una sensació de saturació, després de gairebé un any de pandèmia. «Estem esgotats», va reconèixer el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jané. Encara que també pel cicle d'inestabilitat en el qual porta immersa Catalunya, amb cinc eleccions en els últims deu anys i un retard (o falta) de pressupostos que ha perdut el caràcter excepcional.

Sense esmentar-la, la paraula «decadència» va sobrevolar els parlaments dels assistents, en altres temps representants del primer motor de l'economia espanyola. Fins al 2012, quan Madrid va protagonitzar un sorpasso que Catalunya no ha estat en condicions de revertir en els últims anys. El recent elegit president de Pimec, Antoni Cañete, va demanar a les forces polítiques que no només sigui ràpida la formació de Govern, sinó que aquest sigui «fort», per governar i poder plantejar i sostenir uns pressupostos amb «sensibilitat econòmica i empresarial». «La situació ho requereix», va insistir.

El manifest llegit per una desena de representants de l'àmbit empresarial va estar ple de matisos, tants com diferents realitats estaven representades. Una de les reflexions més comuns va ser que la sortida de la crisi de la COVID s'ha de plantejar sense que vagi en detriment de la cohesió social del país. Ahir es va saber que Espanya està al capdavant de l'atur juvenil a Europa, amb un 40%.