Dues dones que són el present i el futur de la societat. Sobre això parlen Eva Serrano, presidenta de l’Associació Espanyola de Dones Empresàries de Madrid (ASEME) i Alicia Fonseca, psicòloga.

Per a les dones, l’emprenedoria és una eina clau en la seva incorporació al mercat laboral. Tal com indica Eva Serrano, a Espanya hi ha dos tipus d’emprenedores, les més joves, que han nascut sabent que tenen l’opció de treballar per compte propi i que moltes s’estan bolcant en la creació d’empreses emergents. I l’altre model l’origen del qual ve de la passada crisi de 2008, en la qual dones per sobre dels 40 anys van haver de reinventar-se per incorporar-se de nou plenament al mercat laboral

Sostre de ciment

En l’actualitat i a falta de veure els efectes devastadors de la Covid-19, segons l’últim Informe Mundial GEM, Espanya encapçala la paritat d’emprenedoria a Europa, amb 9 dones emprenedores per cada 10 homes. Són dones que «decideixen assumir la responsabilitat de la seva vida» remarca Serrano. «Som empàtiques a l’hora de treballar en equip el que genera un flux positiu d’ambient de treball, conservadores a la presa de decisions, però al mateix temps creatives per aquest ADN que tenim de cuidadores que ens fa saber improvisar», i destaca com grans fortaleses la constància i la fermesa davant les adversitats. No obstant, la presidenta d’Aseme veu com una important dificultat aquest «sostre de ciment» que moltes dones s’imposen a si mateixes, aquesta falta de confiança que de vegades tenen i que no es fa entre els homes. «No hem de tenir por d’explicar les nostres capacitats».

Amb els anys s’ha aconseguit un marc jurídic internacional i nacional que protegeix la igualtat de gènere en l’àmbit laboral. Hi continua havent desigualtats, però des del 1975, any de la dona, a Espanya s’han fet grans conquestes, i cal posar en relleu el que s’ha aconseguit en poc temps, comenta Serrano. «A més, la crisi de la Covid-19 ens ha donat l’oportunitat de negociar amb les nostres parelles com portar a terme la corresponsabilitat de les tasques de casa», és a dir, el repartiment de tasques.

Aquesta mateixa crisi sanitària que ha provocat un entorn d’incertesa, també ha descobert noves oportunitats per a moltes emprenedores, que una vegada més, s’han reinventat. «L’últim que hem de perdre és l’actitud positiva i intentar mantenir la unió i la solidaritat», ressalta Serrano. Advocada de professió es declara progressista i feminista, i creu que és positiu celebrar i donar visibilitat al feminisme sense polititzar-lo i sense excloure els homes. «El talent no entén de gèneres».

A les noves generacions de dones, que ja estan fent els seus primers passos cap a una carrera professional, Serrano els aconsella que mai vagin soles en aquesta travessia, «hi ha una societat civil molt àmplia en aquest país», comenta, per tenir recolzaments professionals o ajuda a l’hora de reivindicar els seus drets, a través d’associacions o xarxes de ‘networking’. I, sobretot, que no oblidin la formació contínua per estar al corrent de noves metodologies i perspectives.

Noves preocupacions

Iniciant aquest camí hi ha Alicia Fonseca que, amb 22 anys, i després d’obtenir el seu grau en Psicologia, continua la seva formació amb un Màster en Psicologia General Sanitari i un Màster online en Sexologia, per al que ha hagut de deixar la seva feina habitual. Per ella, l’edat i la falta d’experiència són un obstacle a l’hora d’accedir a una feina. A això, cal sumar-hi aspectes com la maternitat i el fet de tenir o no parella estable. «Crec que aquestes preguntes continuen estant en boca dels entrevistadors, així que finalment solen escollir abans un home jove que una dona jove», comenta i, d’altra banda, destaca com a molt positiu l’ampliació dels permisos de paternitat.

Les dones joves perceben que s’han conquistat espais al mercat laboral. «Abans elles tenien dues feines, la de casa i el lloc al qual accedien, i ara es reparteixen les tasques cada vegada més», tot i que encara queda marge de millora. Per exemple, troben a faltar una motivació més gran en les etapes educatives per a l’orientació cap a les carreres STEM, o a treballs més físics. «Sempre ens parlen de científics homes i això no permet identificar-nos com a tal», assenyala Fonseca.

Tot i que la situació laboral ha anat millorant amb els anys, veuen que encara existeix discriminació salarial, i troben altres maneres de segregació com la situació de la dona racialitzada o de les dones transsexuals.

En aquest sentit, les dones que comencen a buscar el seu espai en l’àmbit laboral estan impulsant en gran manera «aquesta onada de lluita per la igualtat de gènere, per la igualtat racial, d’identitat sexual», en què els homes de les generacions més joves «cada vegada estan més conscienciats amb les nostres desigualtats i estan igual de disposats», comenta la jove psicòloga.

Per Alicia Fonseca el 8-M és una manera de donar veu a la igualtat, i una manera d’assenyalar que «si les dones paren es para el món». Ella és optimista amb el futur laboral i social, «crec que amb els anys les meves condicions laborals i socials milloraran», i confia en l’enfortiment d’una societat feminista.