Al finalitzar l'entrevista de treball, el llavors director de l'escola li va preguntar a la Sònia si coneixia un home que pogués ocupar la plaça de professor d'educació física per a la qual ella es presentava com a candidata. Gairebé 30 anys després, Sònia Esteve no només continua vestint xandall per fer classe durant unes hores a la setmana, sinó que, a més, ho explica asseguda al seu escriptori, al despatx de direcció. Sònia Esteve és la directora de l'escola Sant Jaume de la FEP, situada al barri de la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat. «En aquell moment, no li vaig donar més voltes a aquesta pregunta, però potser avui hauria contestat d'una altra manera», explica Esteve.
Segons dades del Ministeri d'Educació, més del 71,9% del professorat en centres d'educació no universitària a Espanya són dones i la presència femenina en llocs de direcció de centres escolars és del 65%. Aquesta última xifra ha augmentat 15 punts percentuals en l'última dècada. I és que tradicionalment, els llocs de direcció als centres educatius han sigut ocupats per homes. «Soc la primera dona a assumir la direcció d'aquesta escola, però mai m'ho havia plantejat fins que m'ho van dir», confessa Esteve. La docent i directora d'aquest centre reconeix que sempre ha fet tot allò que ha volgut, «almenys això he pensat fins ara, però, potser, no ha sigut així».
Des del rol de mare
«El problema de la nostra generació és que no hem sabut veure el problema», sentencia Esteve. «Jo he pres consciència d'aquestes limitacions a partir del meu rol com a mare, és a dir, quan he hagut de prendre decisions sobre els meus fills ha sigut quan realment he vist que hi ha moltes fronteres i limitacions que semblen invisibles però que, en realitat, estan presents», afegeix la dona. Sònia Esteve és mare de dos fills, un noi i una noia: «sempre he sigut molt patològica amb aquest tema, si un feia ballet l'altre també, si a un li regalàvem una pilota, doncs a l'altre també, i així amb tot».
Un dels aspectes que ressalta Esteve és la importància dels patrons que seguim des de petits: «a casa meva, jo soc directora i el meu marit no, jo tinc el carnet de conduir i el meu marit no. Imagina si són importants els models que estàs veient que quan el meu fill era petit un dia em va confessar que ell volia tenir els cabells llargs per poder conduir». D'altra banda, Esteve reconeix que a mesura que han crescut els seus fills s'ha anat adonant d'idees que havia plantejat de manera incorrecta: «mentre debatíem sobre un cas mediàtic d'una agressió sexual a una dona, la meva filla em va mirar i em va dir: suposo que ara ja no em diràs més a mi que vagi amb compte, sinó que l'hi diràs al meu germà».
La dona admet que veu guspires d'esperança en les noves generacions: «jo mai em vaig veure amb la necessitat de reclamar res i ara veig que la necessitat hi era. Les noves generacions tenen una cosa en el seu favor, ja han pres consciència i estan disposades a reclamar».
Des del rol de docent
Sònia Esteve va estudiar Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, una carrera en la qual la presència masculina sempre ha predominat: «socialment l'esport s'ha vinculat més al gènere masculí. En la meva promoció, per cada noia, hi havia tres nois». A més, la docent confessa que en aquell moment «no era conscient que estava trencant barreres o estigmes, perquè no era conscient que existia una situació de discriminació i rols imposats socialment».
A causa de la seva responsabilitat com a directora i a les mesures imposades pel coronavirus, Esteve exerceix de professora d'educació física un parell d'hores a la setmana. No obstant, «quan una noia és bona en algun esport, faig que es vegi, que aquest exemple sigui evident», confessa la professora. Ara, Esteve admet que «si no fas una discriminació positiva cap als rols que hi ha assignats socialment, aquests corren el risc de perpetuar-se».
Des del rol de directora
«Quan em van proposar assumir la direcció del centre vaig pensar que, en aquell moment, els meus fills eren molt petits. És una cosa que potser el meu marit no s'hagués plantejat», assenyala la dona. Fa 15 anys, Sònia Esteve va acceptar ser la directora de l'escola en la qual havia treballat tota la seva vida professional: «el meu encàrrec és tirar endavant una proposta educativa, malgrat les circumstàncies que hi pugui haver en l'entorn. Tirar endavant un projecte enriquit i, alhora, complex en un barri que ha sigut sempre fill d'immigrants, de gent treballadora».
La directora del centre confessa que ella ha heretat la manera de treballar de l'escola: «no et queda cap altra opció que implicar-t'hi, al final som persones». I és que, més enllà de complir la seva funció pedagògica, Esteve dirigeix un centre en el qual «de vegades, et toca viure situacions dures». Tal com reconeix la directora, «a la meva agenda personal tinc anotats els dies en què han d'anar al psicòleg alguns alumnes; fins i tot he arribat a donar el meu número de telèfon a un alumne que patia situacions de vulnerabilitat a casa perquè em truqués en cas d'emergència. Hi ha moments en els quals no li dones més voltes a les coses. No entendria cap altra manera de treballar».
