El telèfon vermell, el sistema de comunicació directa entre Washington DC i Moscou, va néixer el juny de 1963 en forma de tèlex, no de línia telefònica, pròpiament, per resoldre malifetes entre les, en aquell temps, úniques superpotències. Des de llavors, el terme «telèfon vermell» (el color explica la urgència de la comunicació) s'ha convertit en sinònim de fil directe entre bàndols no molt ben avinguts. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, els dos grans líders, i duelistes, de l'independentisme, els presidents d'ERC i de Junts, forces que negocien aquests dies la formació d'un nou Govern; els «primus inter pares» d'empresonats i «exiliats» ni disposen telèfon vermell ni sembla que el necessitin: des del 29 de gener no mantenen cap contacte directe.

Aquell va ser el dia en què Junqueras va sortir de la presó de Lledoners en règim de tercer grau i la jornada en què tots dos van mantenir una conversa, de la qual no ha transcendit el contingut, però que se suposa que va tenir un marcat to personal. Junqueras segueix fora de la presó de dilluns a dijous, unes 12 hores, i les 24, la resta de dies. Sobre Puigdemont no hi ha cap restricció per comunicar-se.

37 dies d'abstinència

En aquests 37 dies transcorreguts segur que hi ha hagut diversos motius per a un intercanvi d'impressions o una felicitació entre els que van ser president i vice-president de l'executiu. Per exemple, i sense esmentar la campanya electoral, la nit de les eleccions en què els republicans van superar els postconvergents (la llista encapçalada pel mateix Puigdemont) i es van arrogar el dret de formar Govern. I evidentment, des d'aquell dia que les dues forces es troben immerses en unes negociacions la clau de les quals és el futur full de ruta a seguir per l'independentisme.

Fonts properes a tots dos líders van reconèixer ahir que «no hi ha hagut cap contacte directe». En aquest sentit, aquestes veus no van veure cap necessitat que hi hagués aquesta comunicació: «És de primer de negociació política, aïllar els líders. Ja hi ha altres negociant i parlant entre ells cada dia». Un manual que, en tot cas, podria haver consultat Artur Mas, per posar un exemple de molts, el 2006, abans de fer els 1.200 quilòmetres en cotxe, anada i tornada, entre el seu domicili i el palau de La Moncloa, per pactar l'Estatut.

Cal recordar que, entre moltes diferències, Junqueras i Puigdemont mantenen posicions molt enfrontades sobre què fer a partir d'ara. Mentre que el republicà aposta per negociar i sumar punts percentuals a favor del referèndum, el postconvergent opta per mantenir una línia més dura amb l'Estat.