Res del que ha passat amb el suplicatori de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí suposa una sorpresa. El Parlament Europeu va avalar retirar la immunitat a l'expresident i exconsellers, que ara poden tornar a veure's sotmesos a processos d'extradició. Les posicions estaven clares. Els socialistes, al costat dels liberals, la dreta i part de la ultradreta, van votar-hi a favor. L'altre soci del Govern de coalició, Podem, va votar-hi en contra, igual que la resta d'aliats tradicionals de l'executiu: nacionalistes i independentistes. I no obstant això, malgrat que el seu desenllaç era sobradament conegut, el suplicatori va augmentar les tensions dins del Govern i va molestar els grups en què aquest sol recolzar-se al Congrés.

La part socialista del Govern, majoritària i encarregada dels ministeris considerats d'Estat, com Justícia i Exteriors, va celebrar ahir la retirada de la immunitat. Volen que Puigdemont, Comín i Ponsatí siguin jutjats a Espanya. El camí per arribar-hi encara és llarg, i segons els precedents, difícil. Al gener, els tribunals belgues van denegar l'extradició del també exconseller Lluís Puig. Però s'ha fet «un pas», van dir a La Moncloa.

A primera hora del matí, després de conèixer el resultat de la votació, la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, va celebrar que l'Eurocambra reconegués la «solidesa de l'Estat de dret a Espanya» i el «treball» dels seus tribunals. «Els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no a Europa», va dir. «Estem satisfets», va afegir la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero.

Retrets creuats

La visió de Podem és radicalment diferent. El seu portaveu parlamentari, Pablo Echenique, es va mostrar «sorprès» pel suport del PSOE al suplicatori (malgrat que el partit de Pedro Sánchez sempre ha mantingut la mateixa posició), va alertar dels riscos de «judicialitzar» el conflicte i va destacar que els seus socis de coalició havien votat al costat de Vox. Els socialistes van respondre que Podem s'havia situat a la banda dels ultradretans del Front Nacional francès. «No entenc la posició de qui ha votat en contra. Es tracta que la justícia faci la seva feina», va assenyalar la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra.

Les diferents visions de socialistes i morats davant la crisi territorial són evidents. No les oculten. Quan van signar l'acord de coalició, els dos partits van deixar clar que mantindrien les seves tesis sobre aquest sensible assumpte i que serien els socialistes els que tindrien l'última paraula en el si del Govern. Però amb el seu suport al suplicatori, el PSOE també ha provocat malestar entre els seus socis parlamentaris, als quals necessita per tirar endavant les iniciatives parlamentàries.

Sobretot, a ERC. El seu portaveu a la cambra baixa, Gabriel Rufián, va advertir que a partir d'ara la fluïda relació amb el Govern, ja afectada després de les eleccions catalanes, podria canviar. «Si segueixen així, ho acabaran celebrant a casa seva, no a La Moncloa», va dir, en al·lusió al paper decisiu que va tenir el seu ?partit en la investidura de Sánchez. Fonts de La Moncloa van atribuir les paraules de Rufián a la negociació dels republicans amb JxCat i la CUP per retenir la Generalitat.